TRANSFORMAR EL PATI EN CLAU COEDUCATIVA I FEMINISTA PER TRANSFORMAR L’ESCOLA
(I EL MÓN)
Quan parlem del pati de l’escola, a tothom es ve al cap un munt d’imatges, espais, moments,
relacions i experiències que no podríem acabar d’enumerar. Sovint, quan preguntem als
infants, quin és el moment més emocionant i plaent que viuen a l’escola, ens diuen que és el
pati. El pati espai? El pati companyes? El pati temps? El pati joc? El pati moviment? El pati,
amalgama de totes aquestes vivències, és el que fa evident l’emoció i el plaer.
L’estona d’esbarjo esdevé aquell moment on els infants es relacionen i juguen en un espai
ampli i, per tant, el moviment i les relacions esdevenen més espontànies. Això, de vegades,
genera conflictes. Amb la mediació i la intervenció de les persones adultes, els infants van
aprenent a gestionar i regular les diferències respecte els seus iguals i d’aquesta manera van
creixent relacionant-se amb els altres.
Des de fa temps el pati, entès com aquell espai i temps on els infants es relacionen i es mouen
fora dels paràmetres de l’aula, és un focus d’atenció de les i dels docents de l’Escola Drassanes.
El canvi d’edifici escolar el setembre de 2012 va ser una oportunitat per incidir en aquells
espais nus i nous per a nosaltres de cara a generar propostes que ajudessin a gestionar i
millorar el gaudi i les relacions dels infants.
Intuíem que aquest procés passava per una mirada coeducativa i per això vam començar a
plantejar-nos intervencions (jocs, espais i materials) que l’abordessin i alhora aportaven noves
possibilitats lúdiques als infants i a les seves relacions.
El curs 2016/17 es va demanar a la comissió d’atenció a la diversitat que liderés un treball
d’anàlisi amb aquesta mirada coeducativa i es va aconseguir l’assessorament d’un servei del
districte de Ciutat Vella de Barcelona, on està ubicada l’escola. Nosaltres, com a docents, vam
fer observacions guiades per personal expert del Centre per a la Igualtat i Recursos per a les
Dones (CIRD) que van generar un retorn de les conclusions al claustre. Aquesta devolució ens
va conduir a debatre i dialogar sobre temes puntals: les conseqüències de la utilització de la
pilota al pati i l’ocupació desigual de l’espai entre nenes i nens. Ens va fer evident que l’enfoc
de la nostra actuació sobre el pati havia de ser amb una mirada feminista, inclusiva i
democràtica.
L’equip professional del CIRD ens va recomanar les accions següents:
● Potenciar l’ús de la pista per part de les nenes.
● Proporcionar espais adequats a les activitats feminitzades.
● Promoure la diversificació d’activitats per part dels nens.
● Promoure la reflexió entre el professorat entorn l’hegemonia del futbol a les escoles.
● Aportar eines per a la igualtat en la resolució i gestió de conflictes.
El primer acord derivat d’aquest retorn va ser deixar d’utilitzar la pilota al pati. Fou un debat
polèmic dintre del claustre i per això es va decidir que només hi hauria pilota al pati quan els
grups pugessin a la pista de dalt (un cop per setmana). Aquest debat continua, però en la
recerca de la coherència amb aquesta mirada coeducativa i amb la implicació docent directa,
s’intenta que el joc amb pilota es vagi ampliant amb jocs cooperatius que generin tant la
participació de nenes i nens com l’obertura de recursos als infants respecte a la utilització
d’aquest objecte.
En aquest moment és quan vam coincidir amb la proposta de projecte de transformació de
patis que feien el Col·lectiu punt 6 i Coeducacció. El projecte Patis coeducatius” coincidia en
gran part amb els objectius que ens plantejàvem des d’una doble finalitat: la transformació del
pati amb mirada coeducativa i inclusiva i el procés democràtic amb famílies, infants i docents
per aconseguir-la.
Aquest projecte va durar des del tercer trimestre del curs 2016/17 fins al final del primer
trimestre del curs 2018/19.
El primer període (de març a juny de 2017), i responent a la pregunta: «Què passa al nostre
pati?», vam fer una diagnosi acurada a través d’observacions i presa de dades de docents i
infants per detectar quins eren els espais, els usos i les relacions que es produïen i sobre les
que podíem actuar per incloure aquesta mirada feminista i inclusiva. Aquesta diagnosi ens va
ajudar a percebre propostes, materials i actituds que s’havien de transformar per tal de tenir
un pati més inclusiu tant a nivell coeducatiu com a nivell de diversificació d’interessos.
El segon període (el curs 2017/18), i responent a la pregunta: «Què volem en el nostre pati?»,
vam fer un procés participatiu i democràtic al centre per recollir propostes, dinàmiques, jocs i
espais que es voldrien potenciar i construir per aconseguir l’objectiu proposat. Es va fer una
comissió mixta de famílies i docents, d’una banda, i una comissió d’infants de primària, de
l’altra. Vam acabar el curs amb unes propostes per a cada un dels patis que hi ha a l’escola.
L’edifici té tres patis diferenciats: a la planta baixa hi ha el més gran i consta d’uns porxos,
d’una zona de sorra i una pista esportiva. A la primera planta hi ha el pati d’educació infantil
amb el terra de cautxú i al quart pis hi ha una altra pista.
El procés democràtic es va fer llarg, portàvem tres cursos pensant-hi. Hi havia anhel per
començar la transformació física de l’espai pati. Quan vam començar a planificar els canvis es
va generar un cert desànim ja que moltes de les propostes no es podrien dur a terme per
manca de pressupost.
L’últim període del projecte (entre setembre i desembre del 2018) va ser l’execució del procés.
Es van organitzar tres jornades de treball on van participar les famílies, les mestres i els infants.
Es van crear espais de tranquil·litat per potenciar moments de diàleg, de cura, de jocs pausats,
de dibuix, de lectura… Els espais tranquils són ocupats per aquells infants que no volen
participar de l’activitat física. Si en les observacions i la presa de dades per a la diagnosi
aquests espais eren buscats principalment per nenes, ara veiem que en donar-los un lloc i
posar materials específics per a aquesta finalitat, s’han anat transformant a poc a poc en
espais ocupats tant per nenes com per nens. En aquest sentit també es van instal·lar unes
taules de pícnic a l’espai on tradicionalment es jugava a pilota per fer més predominant i
visible els jocs de taula i conversa.
Es va construir un sorral i des de l’inici vam adonar-nos que era i és un espai molt utilitzat pels
infants. En aquest espai, que esdevé transversal i inclusiu, s’observen jocs d’experimentació,
de manipulació, de creació i simbòlics que interpel·len nenes i nens i potencien relacions
igualitàries entre elles. Es fa evident que aquest espai facilita aquesta mirada feminista del joc i
de les relacions.
Es va millorar l’enjardinament dels espais i es van obrir els horts, que fins al moment eren
tancats. Aquestes accions generen un entorn més afable i potencien la curiositat tant pel que
fa al procés de creixement i transformació de les plantes com dels animals que hi habiten. Fer
més propera la natura també té una intencionalitat coeducadora. La cura de les plantes i la
curiositat científica, entre d’altres, esdevenen actuacions que afavoreixen la interrelació
equitativa entre nenes i nens i generen a totes valors de cura i d’interès i anhel investigador.
Es va instal·lar un rocòdrom horitzontal accessible a la majoria d’infants per diversificar la
tipologia de joc físic i defugir dels jocs de pilota altament masculinitzats on els nois ocupen la
major part de l’espai.
En les observacions vam veure un petit grup d’infants, majoritàriament nenes, que feien joc
escènic i musical. Es va construir un petit escenari per donar valor a aquest tipus d’activitat.
Al pati d’educació infantil, no es van percebre en la presa de dades tantes diferències pel que
fa a l’ocupació de l’espai i característiques de joc entre nenes i nens. El fet que ja no hi hagi
pilotes i que potser encara els rols no són tan diferenciats, ens va semblar que era una situació
que s’havia d’aprofitar per diversificar els espais i els tipus d’activitat. D’aquesta manera, els
infants, en passar a primària, poden tenir recursos i possibilitats d’esbarjo diverses sense cap
connotació de gènere. Així, ens vam adonar que era important separar i donar espai i materials
específics a les diferents necessitats lúdiques dels infants.
D’aquesta manera vam establir espais de joc sensoriomotor (córrer, enfilar-se…), de joc
simbòlic, per amagar-se, per gronxar-se, de descans per tal que els infants trobin en cada
moment aquell espai que recull les seves necessitats. D’ altra banda, a partir d’aquesta
transformació de patis, els infants d’educació infantil baixen a l’espai de sorra, estructura i
rocòdrom de la planta baixa almenys una tarda setmanal per tal d’ampliar les possibilitats
experimentals i lúdiques en aquesta etapa.
Van quedar projectes al tinter com la construcció d’una estructura natural a la planta baixa,
unes grades a la pista de la planta baixa, un panell sensori-musical al pati d’infantil, entre
d’altres.… El pressupost destinat no va permetre acabar la planificació i, tot i que l’escola
intenta anar invertint en algunes propostes, les grans construccions no es poden assumir.
Passats uns anys hem pogut valorar el projecte i els seus diferents aspectes.
Veiem que el procés de participació democràtica va ser molt interessant. Més enllà de decidir
què, per què, per a què i com volíem el pati, ens va ajudar a mantenir viu el debat de la
coeducació, de les relacions entre infants i infants/persones adultes i de la importància de la
participació de les famílies en la vida i en les decisions de l’escola. Hem pogut transferir aquest
model participatiu a altres àmbits.
D’altra banda, el fet de tenir uns element físics nous amb els quals volem incidir en les
relacions entre nenes i nens ens va obligar a fer un treball de reflexió pedagògica sobre els
usos i actituds de docents per consensuar-los i aplicar-los. Aquest treball va provocar canvis en
les persones respecte a la mirada d’aquest espai i hem anat evolucionant com a claustre en el
consens d’anar transformant els patis cap a un espai educatiu, coeducatiu i inclusiu.
Aquest ha estat el camí que ha seguit la nostra escola i del qual volem destacar algunes
reflexions:
● Les intervencions que hem fet per aportar la mirada coeducativa i feminista a l’espai
del pati han estat en diferents àmbits: l’actitud, mirada i posició de persones adultes,
els materials, els espais i el temps del pati.
● El procés ha estat compartit i participatiu. Creiem que hauríem d’haver tingut més en
compte el temps que passa des de l’inici de la diagnosi fins a la realització pràctica dels
canvis. Va ser massa llarg.
● Hem observat que encara que sembli un tema molt acceptat per tothom, quan es
proposa fer canvis d’actituds o d’accions molt consolidades, es converteix en una font
de polèmica i controvèrsia, sobretot si es vol plantejar des del compromís polític del
feminisme.
● Hem intentat que el debat no només afecti l’espai de l’esbarjo. El treball sobre patis
coeducatius està impregnant aquesta mirada a totes les accions i actituds de la vida
d’escola.
● Ens ha ajudat molt comptar amb l’assessorament i acompanyament d’una mirada
externa que pugui observar, valorar i proposar. En el nostre cas, l’aportació del CIRD va
ser imprescindible per activar el debat i la de Col·lectiu punt 6 i Coeducacció ens va
proporcionar el rigor del mètode i la confirmació de la mirada que nosaltres intuíem.
Aquesta experiència està recollida en un llibre/guia Patis Coeducatius. Guia per a la
transformació feminista dels espais educatius. (Col·lectiu Punt 6 i Coeducacció, Abril
2020) que pot servir també de pauta per replicar el procediment a altres centres.
Actuar a l’escola, en maneres de fer, aprenentatges, modelatge i espais és una manera
d’actuar en la comunitat.
L’escola és un laboratori de la societat, un espai on s’hi reprodueixen situacions, vivències,
experiències, etc. Les persones que en formem part podem triar entre fixar, reproduir i
perpetuar les normes i maneres de fer o transformar-la en uns valors més inclusius, feministes
i democràtics.
L’equip de l’escola veiem clarament que l’acció concreta d’intervenció en l’espai del pati en
clau coeducativa serveix per escampar una llavor inclusiva i feminista que va més enllà de
l’espai i el temps (encara massa delimitats) del que entenem per pati d’escola.
