PROJECE Lingüístic

AQUEST DOCUMENT

ESTÀ EN REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ

 PROJECTE LINGÜÍSTIC revisat i aprovat l’any 2009

INTRODUCCIÓ

Els objectius bàsics d’aquest projecte lingüístic són:

.Garantir que els alumnes del centre assoleixin els nivells de competència comunicativa en català, castellà i anglès que determina el currículum.

.Determinar les actuacions que cal portar a terme a l’escola per consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular tot acollint i respectant la diversitat lingüística de l’escola.

El contingut d’aquest document és compartit i consensuat per tot el Claustre amb el compromís d’aplicar-lo i avaluar-lo i conegut i acceptat pel Consell Escolar.

L’equip directiu i la coordinadora CLIC vetllaran per tal que els acords d’aquest projecte lingüístic es duguin a terme.

CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA

L’escola Drassanes està situada al barri del Raval de Barcelona. Aquest barri acull una gran varietat de persones procedents de països molts diversos i, per tant, amb diferents llengües i cultures. A l’escola Drassanes s’hi reflecteix aquesta realitat del barri i hi ha alumnes de procedències molt diverses, majoritàriament de països de llengua no romànica. Els alumnes procedents de famílies immigrades representen més d’un 85% del total de l’escola.

La majoria de famílies que arriben a l’escola, en general, acaben d’arribar a Catalunya. Quan es situen una mica, és a dir troben feina, un millor habitatge etc. no el troben al barri i han de buscar-ho en altres barris de Barcelona o en altres ciutats.

Per aquest motiu hi ha alumnes que arriben a l’escola en qualsevol moment del curs i de la seva escolaritat i marxen també en qualsevol moment. Això representa un esforç per a l’escola ja que costa molt veure els resultats de la feina feta i representa un constant “tornar a començar”.

Hi ha alguns dels grups de famílies immigrades que per les característiques de la seva cultura, perquè troben el que necessiten al barri… s’hi queden, però viuen en cercles molt tancats. Les mares no treballen fora de casa i com que no es relacionen amb persones de fora ni s’expressen, ni tan sols entenen el català o el castellà.

Això fa que la majoria dels alumnes de parvulari no hagin anat a l’escola bressol i tampoc no tenen coneixement de cap altra llengua que no sigui la familiar en el moment d’arribar a l’escola.

ANÀLISI DE LA COMPOSICIÓ LINGÜÍSTICA DE L’ESCOLA

Els alumnes i l’entorn

El context en què es troba situada l’escola determina molt la tipologia de l’alumnat que hi assisteix: diversitat lingüística i cultural i un nivell econòmic baix, ja que, en general, les famílies del barri amb un nivell adquisitiu més elevat porten els seus fills/es a escoles fora del barri. Això també dificulta que la llengua catalana sigui una llengua d’ús social per a la majoria dels alumnes.

L’escola Drassanes està composada per una realitat plurilingüe que ve donada per l’origen de tots els seus membres: alumnes, famílies, mestres, i personal no docent.

En la realitat lingüística del barri el català hi és molt poc present. De vegades el castellà tampoc no hi és però les famílies l’aprenen més aviat que el català ja que aquest gairebé no es fa servir al barri, i, per tant, no és una llengua funcional.

La gran quantitat de l’anomenada matricula viva, és un altre fet que condiciona la realitat lingüística de l’escola.

El percentatge de les famílies d’origen estranger és del 84’99% mentre que les famílies d’origen autòcton representen el 15’01 %. (Dades gener 2008)

Segons l’origen lingüístic de la llengua familiar, aquests percentatges es reparteixen de la següent manera:

Les llengües majoritàries són el castellà, l’àrab, l’urdú i el bengalí.

Aquesta diversitat configura la realitat de l’escola com una gran babel en la qual cal desenvolupar la tasca de fer que els nois i noies entenguin, parlin i estimin el català.

Aquesta tasca no és fàcil ja que fins i tot els alumnes d’origen autòcton són, de manera majoritària, castellanoparlants.

Aquesta realitat fa que un dels objectius d’aquest projecte lingüístic sigui acollir des de la diversitat i fer del català la llengua comú per ser la llengua d’ús i d’aprenentatge dels alumnes, determinant les actuacions a dur a terme a l’escola per tal de consolidar la llengua catalana.

TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

L’objectiu és assolir una bona competència comunicativa cada una de les llengües: català, castellà i anglès. Per això se’n procura fer un ús funcional de totes elles i se’n fa un mateix tractament metodològic.

La llengua catalana i el castellà es configuren en una sola àrea, es coordinen les programacions i no es repeteixen continguts que ja s’han treballat en una d’elles que, normalment, és el català.

Hi ha continguts que són comuns a totes les llengües, per això es procura fer un treball que faciliti la transferència dels aprenentatges comuns a totes elles: estratègies de comprensió lectora, la tipologia de textos, la biblioteca (hàbit lector), etc. D’aquesta manera fomentant la recerca d’informació a la xarxa utilitzant la llengua original de la font emprada i fent el treball de transformació i difusió en català o en castellà quant ho exigeixi la situació, els alumnes assoleixen les competències metodològiques i el tractament de la informació de forma implícita.

LLENGUA CATALANA:

Dins d’un context multilingüe, per assolir una competència plurilingüe la llengua catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatge de l’escola. A tots els cicles i nivells totes les àrees es fan en català. El català, com a llengua instrumental s’ensenya i s’aprèn des de totes les àrees curriculars. Totes les mestres són mestres de llengua.

A l’educació infantil l’única llengua que es fa servir és el català per tal d’aconseguir un nivell de competència lingüística suficient en aquesta llengua sense més interferències que les pròpies de la seva llengua familiar.

infantil

inicial

mitjà

superior

català

tot en català

totes les àrees

totes les àrees

totes les àrees

estructures lingüístiques comunes

mestres en totes les àrees

ESTRATÈGIES I RECURSOS PER AFAVORIR L’ADQUISICIÓ D’UNA BONA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN CATALÀ:

  1. MESURES GENERALS

L’aprenentatge del català es fa a través de l’aplicació de la metodologia del programa d’immersió, ja que aquesta permet l’assoliment d’una bona competència comunicativa quan s’ha d’aprendre una nova llengua. L’aprenentatge de la lecto-escriptura es fa sempre en català. Es potencia especialment la llengua oral.

La llengua és l’instrument que possibilita l’aprenentatge de qualsevol contingut. L’escola per tal de garantir que els alumnes assoleixin un bon nivell d’aprenentatge en totes les matèries dedica part de les hores de lliure disposició del currículum a treballar la llengua catalana a tots els cicles de l’ensenyament primari.

Des de fa 3 cursos s’ha incrementat una hora el treball d’expressió oral.

Es desdoblen els grups per tal que els alumnes puguin aprendre a parlar millor per incidir més en el desenvolupament d’una bona competència lingüística: estructura de la frase, domini i adquisició de lèxic, bona fonètica….

  1. ALUMNAT NOUVINGUT

L’aula d’acollida :

Per afavorir l’aprenentatge de la llengua catalana els alumnes nouvinguts procedents d’altres sistemes educatius i sense conèixer la llengua catalana assisteixen a l’aula d’acollida una part de la seva jornada lectiva. El nombre d’hores es determina segons el pla intensiu individual de cada alumne, la quantitat d’alumnes nouvinguts que hi ha en cada moment a l’escola i els recursos de què disposa el centre. La resta de la jornada lectiva treballen al seu grup classe segons el seu Pla Intensiu Individual .

L’organització dels grups i el nombre de sessions es decideix tenint en compte aquests criteris:

. Agrupar els alumnes per cicles.

. Intentar que el nombre d’alumnes per grup sigui reduït.

. Prioritzar els alumnes de llengües no romàniques,

. Prioritzar els alumnes de cicle mitjà i cicle superior.

Els alumnes de cicle inicial de llengua no romànica també necessiten un suport específic per assolir el més ràpidament possible el domini de la llengua oral. Sempre que sigui possible aquest suport es farà utilitzant el recurs de l’aula d’acollida, encara que el nombre de sessions sigui reduït .

Els alumnes de llengües no romàniques de 2n any que encara necessiten anar a l’aula d’acollida, s’agrupen amb els alumnes nouvinguts de llengua castellana.

En el cas que hi hagi molts alumnes que hagin d’anar a l’aula d’acollida i no sigui possible atendre’ls a tots s’intentarà que les mestres de reforç puguin dedicar part del seu horari als alumnes de llengua romànica.

  1. ACTIVITATS FUNCIONALS

Per tal que els alumnes puguin adquirir una bona competència comunicativa tant oral com escrita cal potenciar activitats el més funcionals possible. El contacte amb la realitat i l’ús de les noves tecnologies afavoreixen aquesta funcionalitat.

Les activitats globals interdisciplinàries que es fan a l’escola amb aquesta finalitat són:

Activitats

Finalitat didàctica

EI

CI

CM

CS

PEE

(*)

Sortides i colònies.

Utilitzar la llengua catalana en entorns extraescolars reals.

x

x

x

x

x

Tallers de teatre

Impulsar la millora de la dicció.

x

x

x

x

Interconte

Treballar l’expressió escrita i oral així com la comprensió oral.

x

x

x

x

Conta-contes

Treballar la comprensió oral

x

Fòrums entre escoles i instituts

Treballar l’expressió escrita i el treball en xarxa, així com l’autonomia personal.

x

Bitàcola de l’escola

Treballar l’expressió escrita.

x

x

x

Elaboració de vídeos.

Treballar el llenguatge audiovisual tant la producció o expressió com la comprensió.

x

Coral de l’escola

Treballar la llengua oral i el treball cooperatiu.

x

x

x

Club de lectura

Fomentar l’hàbit de lectura i treballar la comprensió lectora.

x

x

x

Biblioteca

Potenciar la lectura i la literatura en català.

x

x

x

x

Jocs florals

Fomentar l’ús de la llengua com a eina d’expressió artística

x

x

x

x

Blocs d’aula

Treballar la llengua escrita i el treball cooperatiu i en xarxa.

x

x

x

x

Des de l’escola també s’afavoreix la participació en activitats de l’entorn realitzades en català per tal que els nois/es vegin que és una llengua d’ús i no només una llengua escolar. Amb aquesta finalitat s’informa regularment a les aules d’activitats gratuïtes que es duen a terme al barri i que es fan en català per tal que hi puguin assistir amb les seves famílies.

Amb aquesta finalitat, l’escola participa activament en les activitats i recursos proposats pel Pla Educatiu d’entorn del Raval (*)

També es potencia l’aprenentatge de jocs per al pati que continguin cantarelles, dites o maneres de dir en català per tal que el vagin incorporant a les seves activitats quotidianes.

PROPOSTA D’ACTIVITATS I RECURSOS PER A POTENCIAR UN APRENENTATGE FUNCIONAL DE LA LENGUA

(S’especifica a quin cicle es comença o s’introdueix encara que es treballa també en els següents)

Dins l’aula en situació d’aprenentatge i lúdiques

EI

CI

CM

CS

Incrementar les cantarelles

X

Incrementar els jocs de falda

x

Incrementar els poemes

X

Incrementar les dites

X

Incrementar les cançons

X

Incrementar les endevinalles

x

Incidir més en els exponents lingüístics de les diferents rutines.

x

Crear l’encarregat d’explicar notícies . Simular un telenotícies ( TV de cartró)

X

Crear el càrrec de protagonista de la setmana.

X

Iniciar el taller de teatre

X

Obrir l’aula al carrer: diaris, TV…

x

Incrementar els referents visuals

x

x

Campanya :

Jo parlo català , i tu ?

Edició de cartells elaborats pels alumnes, adhesiu,carnet de punts,xerrades,exposicions, escoltar música catalana actual,…

x

Convidar immigrants que hagin après el català i tinguin relació amb el món del llibre perquè expliquin la seva experiència

x

Establir contacte amb alumnes d’altres escoles de Catalunya on els alumnes vegin que nens i nenes com ells han après el català i el

parlen normalment.

x

Fora de l’aula en situacions lúdiques

EI

CI

CM

CS

Ensenyar jocs i cantarelles per jugar al pati

x

x

Confeccionar un llibre de cançons,endevinalles, poemes… per endur-se a casa

x

LLENGUA CASTELLANA:

El castellà s’inicia al cicle inicial prioritzant l’assoliment de la competència en llengua oral, i es sistematitza l’aprenentatge de la llengua escrita als cicles mitjà i superior, tot augmentant progressivament el nombre d’hores que s’hi dediquen.

Es reforça l’aprenentatge de les característiques diferenciades de les tres llengües amb referents visuals a l’aula en castellà i anglès separats clarament dels de català.

Majoritàriament la mestra que fa la classe de llengua castellana no és la mateixa que fa la classe de llengua catalana per evitar interferències i, si és possible, és d’un altre cicle.

infantil

inicial

mitjà

superior

llengua castellana

—————

prioritza la competència oral

llengua oral

sistematitza la llengua escrita

llengua oral llengua escrita

trets diferencials i específics en relació al català

Qualsevol mestra del centre que no sigui la tutora.

Al cicle inicial es fa una sessió de sistematització de la llengua castellana, una sessió d’incentivació de la llengua oral i una sessió de biblioteca per potenciar la lectura i la literatura en castellà.

Als cicles mitjà i superior es fan dues sessions de sistematització de la llengua castellana, i una sessió d’incentivació de la llengua oral i una sessió de biblioteca per potenciar la lectura i la literatura en castellà amb una periodicitat quinzenal.

LLENGUA ANGLESA:

L’anglès s’introdueix al cicle inicial. Es fan dues sessions de mig grup, també a nivell oral. En el cicle mitjà i superior es dediquen dues sessions de grup sencer a la llengua anglesa, i una sessió amb el grup partit per practicar el nivell oral.

El català és la llengua de referència en l’aprenentatge de l’anglès.

Es reforça l’aprenentatge de les característiques diferenciades de les dues llengües amb referents visuals a l’aula ordinària en anglès separats clarament dels de català.

A més l’escola compta amb una aula específica de llengua anglesa amb els referents visuals en anglès.

infantil

inicial

mitjà

superior

anglès

—————

es prioritza la competència oral

competència oral i escrita

imparteix especialista

imparteix especialista

CONCRECIONS D’ACTUACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC

  1. ÀMBIT PEDAGÒGIC:

Claustre de professors

    • Cuidar l’expressió oral i escrita per a poder donar un model correcte i ampli de la llengua catalana.

    • Garantir que el català sigui sempre la llengua que s’utilitzi a les aules, exceptuant les hores de castellà i anglès.

    • Fer modelatge en qualsevol situació comunicativa: dins i fora de l’aula.

    • Fer-los adonar quan parlen en castellà, repetint els mestres el que diu l’alumne en català.

    • Fer correcció implícita (incorporar el que ha dit el nen incorrectament, de forma correcta en una explicació feta per la mestra)

    • Fer preguntes tancades per afavorir l’expressió i la comprensió.

    • Potenciar el reforç positiu

    • Evitar fer servir el castellà com a llengua pont entre nens i mestres quan la llengua de l’alumnat és una llengua no romànica. Si és necessari s’utilitzarà la traducció d’un company amb la mateixa llengua materna.

    • Dissenyar actuacions que sensibilitzin els alumnes per tal que vegin el català com una llengua necessària i funcional i no com una imposició de l’escola. (Campanyes)

    • Potenciar el modelatge entre els propis alumnes.

    • Demanar que tornin a repetir en català els exponents lingüístics de les rutines més habituals.

    • Parlar entre les mestres, i a tots els espais, sempre en català perquè els alumnes vegin que nosaltres el fem servir sempre.

    • Assegurar que a l’escola el català sigui la llengua de relació entre el professorat, els monitors i el personal no docent.

    • Vetllar perquè el personal no docent, els monitors de menjador i extraescolars utilitzin el català amb els alumnes.

Professionals externs (logopeda, serveis socials, EAP…)

De la mateixa manera que el català és la llengua d’ús social de l’escola en les relacions amb els mestres i alumnes, també ho ha de ser en les relacions amb tots els professionals externs a l’escola. Per aquesta raó es demanarà que es dirigeixin en català a tots els alumnes

De la mateixa manera es demanarà que ho facin també els monitors de les sortides i les persones que vinguin a fer xerrades o conferències a l’escola.

Monitors de menjador

    • Parlar en català entre ells sempre que hi hagi alumnes

    • Introduir jocs de pati, cantarelles pròpies de la llengua catalana en les estones de lleure, llegir els menus, etc.

    • Aprofitar les diferents situacions comunicatives, els recursos del propi context perquè els alumnes utilitzin el lèxic propi d’aquest camp semàntic.

  1. ÀMBIT DE RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

    • Potenciar el català com a llengua de relació amb les famílies (entrevistes, reunions de pares, etc).

    • Fer servir reforços visuals

    • Parlar a poc a poc (frases curtes, idees clares i concretes, vocalització)

    • Introduir el tema de la llengua per fer adonar-los de la importància de l’aprenentatge del català pels seus fills i filles.

    • Quan calgui utilitzar el servei de traductors demanar que coneguin el català.

    • Iniciar la conversa sempre en català i si es molt necessari introduir el castellà.

    • Els comunicats o escrits adreçats a les famílies es faran sempre en català intentant que continguin molts referents visuals per tal de facilitar-ne la comprensió. (Alguns podran fer-se en altres llengües de l’escola )

    • Des del Pla d’Entorn demanar als sectors externs implicats amb les famílies que els parlin en català.

  1. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ US DE LA LLENGUA

El català és la llengua vehicular de l’escola. El professorat de l’escola té competència lingüística tant oral com escrita en català i en castellà.

Totes les persones que hi treballen tenen competència oral i el fan servir habitualment: mestres, personal no docent (conserge i administrativa), cuinera, monitores de menjador, monitores d’activitats extraescolars… Es fa servir tant en les relacions internes de l’escola com en les relacions externes.

De la mateixa manera es demana a totes les persones que venen a l’escola a fer tallers, xerrades, col·laboracions de qualsevol tipus que facin servir el català per a dirigir-se als alumnes.

Els rètols de l’escola es fan sempre en català.

DOCUMENTS. 

Els documents del centre es redacten també sempre en català . En cas que es demani explícitament que es redactin en castellà, degut al seu contingut o el lloc al qual van adreçats, es redacten en aquesta llengua.

LENGUATGE NO SEXISTA. 

S’han buscat fórmules per intentar no caure en un llenguatge sexista sempre i quan no representin fer el llenguatge més ferregós.

RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES. 

La llengua de relació amb les famílies és el català. S’intenta sempre parlar molt a poc a poc amb les famílies que tenen més dificultats de com prensió per tal de facilitar-la.

Les reunions de principi de curs es fan amb suport visual (power point) per tal de facilitar- ne la comprensió. S’intenta parlar a poc a poc per tal d’aconseguir una comprensió correcta.

En les entrevistes amb cada família en concret es comença en català i, en casos puntuals, es fa servir el castellà per assegurar-ne la comprensió.

Per a la relació amb les famílies nouvingudes s’utilitza el servei de traductors per fomentar la comunicació i l’entesa correcta amb les famílies.

Les notes que s’envien a les famílies són sempre en català. No hi ha un model català – castellà. Algunes notes concretes es tradueixen no només al castellà sinó a les 5 llengües majoritàries de l’escola.

EDUCACIÓ NO FORMAL

Els serveis educatius d’educació no formal: acollida matinal, activitats extraescolars, reforç escolars, menjador… utilitzen sempre el català com a llengua vehicular. Sistemàticament la cap d’estudis de l’escola es reuneix amb els responsables dels diferents serveis per tal de vetllar per la llengua.

LLENGUA I ENTORN 

L’escola participa a les activitats del Pla educatiu d’entorn del Raval per promoure la utilització de la llengua catalana en totes les activitats. Aquestes activitats són:

  • Teatre musical

  • Piscina

  • Acollida matinal

  • Activitats extraescolars

  • Sortides i colònies

  • Club de lectura

 

PLURILINGÜISME A L’ESCOLA

L’escola, degut a la seva realitat plurilingüe, treballa regularment i transversalment aspectes relacionats amb la interculturalitat i la diversitat lingüística. També es treballen els aspectes de la resolució de conflictes en el marc de la tutoria per crear un marc favorable al plurilingüisme i la la diversitat cultural.

ALUMNAT NOUVINGUT

A l’escola hi ha un pla d’acollida que es troba recollit en l’ annex 1 al final d’aquest projecte lingüístic.

L’enfocament comunicatiu, l’organització de l’aula d’acollida i tots els temes que s’hi relacionen es recullen en l’annex 2.

PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE

En el pla de formació de centre 2008-11, s’ha previst el treball sobre la metodologia de les diferents àrees. En aquest context s’ha previst que durant el curs 2009-10 es treballarà específicament la metodologia de l’àrea de llengua i el replantejament de l’àrea que aquest treball comporta tot i que a l’escola ja es té present que la llengua és l’instrument transversal de totes les altres àrees.

BIBLIOTECA ESCOLAR

L’escola està dins d’un pla estratègic Tractament de la informació en l’ús de les TIC i la biblioteca escolar en el que la biblioteca té un paper fonamental.

A la biblioteca de l’escola hi ha llibres en català, castellà i anglès. El fons de la biblioteca és encara insuficient i s’està treballant per a augmentar-lo i catalogar-lo en totes aquestes llengües. També s’intentaran incorporar llibres en algunes de les llengües maternes majoritàries a l’escola.

Des de sempre des de l’escola, i ara també del pla d’entorn del Raval, s’està potenciant la utilització de les biblioteques del barri tant per a la recerca d’informació com per al foment de la lectura.

Es potencien les biblioteques públiques, la de centre, la d’aula així com les biblioteques virtuals.

El pla de lectura de l’escola té vàries vessants:

Biblioteca d’aula

Préstec setmanal de llibres Club de lectura

ACCÉS I ÚS DE LA INFORMACIÓ

Les TIC són un instrument molt valuós per al treball de la llengua així com per a l’accés a la informació.

A l’escola es treballa per integrar les TIC en el currículum i per tal que siguin una eina per a la transformació de la informació.

  • Els programes informàtics utilitzats a l’escola es trien en funció de la utilitat educativa però també en funció de la llengua en què estan redactats triant sempre la versió catalana del programa.

  • Les webquest o recerques guiades per internet que s’utilitzen per a treballar diferents temes es trien sempre o s’elaboren en català.

  • els blocs d’aula o d’escola que promouen la informació i la intercomunicació entre diferents persones de dins i fora de l’escola es redacten sempre en català.

PROJECCIÓ DEL CENTRE

La llengua emprada per a la projecció externa del centre és sempre el català. Pàgina web:

La web de l’escola és un dels recursos més utilitzats per tota la comunitat educativa. El contingut de la web està sempre redactat en català. S’actualitza setmanalment amb notícies de la marxa de l’escola als diversos cicles.

Molts futurs mestres i pares de l’escola la consulten i es decideixen a venir a l’escola després de visitar-la.

Revista:

Se’n fa una a l’any. Normalment tracta d’un tema monogràfic que sol ser el que es treballa durant el curs amb l’alumnat.

La revista s’escriu sempre en català. Participa tota l’escola des dels més petits fins als més grans, els mestres i l’AMPA.

Alguna vegada, s’ escriu algun full o alguna notícia concreta en diferents llengües. XARXES DE COMUNITATS VIRTUALS

L’escola participa en diferents projectes telemàtics que interconnecten escoles la llengua vehicular dels quals és el català.

DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CENTRE

L’escola es visitada periòdicament per professorat de diferents països que s’interessen per la manera de treballar a l’escola o pel treball que es fa amb un alumnat tan divers com el nostre.