“… interviniendo a nivel de las estructuras propuestas por los niños, orientando sus investigaciones a partir de ahí y pasando por la expresión verbal y gráfica, llegar a la intelectualización”.

B. Aucouturier, “La simbologia del movimiento”

Bernat Aucouturier defineix el concepte de psicomotricitat com “una pràctica que ofereix a l’infant  la possibilitat de fer un procés de maduració psicològica i emocional a través de la via del cos i el moviment en un dispositiu d’espai i temps”.

Aquesta pràctica és de caràcter relacional i vivenciada. La PPA té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels infants a través del cos a partir d’una concepció global de la persona. Parteix del que l’infant sap fer i pot fer i el psicomotricista, sense una actitud dirigida, intervé a partir del que expressa  per tal d’afavorir el seu procés maduratiu.

OBJECTIUS DE LA PPA

Comunicació:

La relació amb l’altre és imprescindible per al desenvolupament de l’infant. La PPA busca els canals per facilitar que els infants estiguin disponibles  a la relació amb el món que els envolta.

Desenvolupament de la creativitat:

Permetre i afavorir el potencial creatiu i expressiu de l’infant, acceptant el que porta a dins, potenciant la seva autonomia i respectant les diferències. Crear és donar d’un mateix a l’altre. Suposa una elaboració per a ser reconegut, per a perpetuar-se en el temps i en l’espai. “Crear és dir a l’altre: existeixo i vull entrar en la teva mirada” ( Iolanda Vives “La psicomotricidad en la escuela: una pràctica educativa i preventiva”)

Capacitat de descentració i pensament operatiu:

És la capacitat de distanciar-se de les pròpies emocions i de l’acció. “És un recorregut del plaer de ser i d’actuar al plaer de pensar i representar” (Iolanda Vives “La psicomotricidad en la escuela: una pràctica educativa i preventiva”). La PPA ajuda a fer aquest procés ja que intenta lligar les emocions a representacions mentals, a simbolitzacions. “Cap als 7 anys, l’infant comença a poder transformar amb el seu cap i pot viure processos de transformació sense la necessitat de moviment. És en aquest moment quan l’infant pot construir intel·lectualment” (Seminari de B. Aucouturier 1999)

ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ

La sessió de psicomotricitat dura aproximadament 1 hora i mitja i es desenvolupa tenint en compte una seqüència temporal:

• Ritual d’entrada: és el moment del retrobament i de la preparació de la sessió. Es verbalitzen les absències, es recorden les normes de la sala, s’anticipen accions, es fan activitats corporals inicials per a disposar el cos a l’acció…
• Moment de la vivència sensoriomotriu i de joc simbòlic: és el moment per a l’expressivitat motriu. Permet l’activitat lliure i espontània a través del moviment. Aquets moment és el que ocuparà més temps de la sessió. En el transcurs d’aquest moment sol apreciar-se una evolució en la qual l’activitat sensoriomotriu deixa pas a una activitat presimbòlica, simbòlica o de rol.
• Moment del conte o de la història: Els infants van deixant l’espai sensoriomotriu per anar cap al lloc del ritual d’entrada. En aquest moment s’explica un conte que hagi tingut a veure amb el que ha passat a la sala o bé una història inventada amb les coses que han succeït. Permet anar passant de l’acció a la representació mental.
• Moment de la representació: és el moment on l’infant podrà expressar verbalment o amb materials plàstic la seva vivència a la sala. Ajuda a la descentració i a accedir al pensament. A vegades es comparteix amb tot el grup.
• Ritual de sortida: és el moment on es tanca la sessió i es prepara l’infant per sortir de la sala. És el moment de reagrupament i comiat de la sessió.

A l’escola Drassanes hem implementat aquesta Pràctica Psicomotriu des de P3 fins a segon i anem observant com va ajudant al procés maduratiu dels infants.