1. ORGANITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN I DE COORDINACIÓ

1.1. Equip directiu 

L’equip directiu està format per tres càrrecs: direcció, cap d’estudis i secretariat. Aquest equip es reuneix setmanalment. 

En les reunions de l’equip directiu es prenen decisions de les gestions que fa cadascun dels seus membres. 

Es genera un ordre del dia al drive compartit i cada una de les persones anota els temes que gestiona i que necessiten l’aprovació de les tres. 

Aquest ordre del dia consta de 3 apartats: correus, reunions i temes. Les decisions que es prenen en el sí de l’equip directiu es reparteixen entre les persones de l’equip per tal que s’executin. 

Alguns dels punts que es treballen a l’equip directiu es proposa que es tractin dintre de  l’equip de coordinació per tal de fer més compartides algunes de les decisions i debats. 

1.2. Claustre de professorat 

El Claustre de professorat està format per totes les docents, la TIS, la TEEI i l’educadora social del centre. 

El Claustre de professorat es reuneix dos cops al mes, en horari de migdia. També hi són convidades les persones que fan pràctiques de Magisteri al centre i altres que poden participar-hi de forma esporàdica (EAP, Treballadora social…).

El contingut de les reunions de claustre és de caràcter  pedagògic o organitzatiu, relacionat amb els objectius del PGAC. Les proposen diferents òrgans del centre: equip social, CAD, Grups de treball pedagògic, Grups de Treball Pedagògic d’especialitats, equip de coordinació o equip directiu. L’òrgan que la proposa prepara dinàmiques de treball cooperatiu per tal de debatre, aportar i prendre decisions.

Alguns es programen anualment: aportacions al PGAC, Campanya de Convivència, Projecte Artístic del curs.

Les informacions que cal que tinguin tots els membres del Claustre s’envien per correu amb antel.lació amb el nom  INTERN: CLAUSTRE a l’assumpte per tal que tothom el pugui reconèixer. En aquest correu es demana a les persones del Claustre que si tenen alguna informació o tema a afegir ho diguin contestant-lo per poder preveure el temps que es necessita.

1.3. Consell Escolar 

Segueix la normativa general.

El Consell Escolar està format per cinc membres representants de l’equip docent, cinc membres representants del sector famílies, una representant de l’AFA, un membre representant del personal d’administració i serveis (PAS), un membre representant del personal d’atenció educativa (PAE) una representant de l’ajuntament i els tres membres de l’equip directiu. Totes les persones tenen veu i totes tenen vot excepte el membre de l’equip directiu amb el càrrec de secretari. 

Es reuneix de forma regular en tres ocasions per a tasques concretes: 

• A l’octubre per compartir la PGAC i el projecte d’escola
• Al febrer per aprovar el tancament, pressupostos i ajudes del Departament (PROA+)
• Al juny per aprovar calendaris del curs següent i fer tancament i valoració de curs. 

Es convoquen almenys 2 reunions de Consell Escolar al curs per treballar algun tema educatiu escollit pel mateix òrgan de Govern. Després s’organitza algun tipus de dinàmica, acte, escrit…sobre el tema tractat que es comparteix i que implica a la resta de la Comunitat Educativa. 

Es procurarà que les decisions en el sí del Consell Escolar es prenguin per consens. Si no és possible arribar a un acord, es determinarà la decisió per majoria dels membres presents amb dret a vot, llevat dels casos en què la normativa determina una altra majoria qualificada i dirimirà els empats del President.

El Consell Escolar té dues comissions: 

● Comissió Econòmica, la presideix la secretària (per delegació de la direcció) i la formen un membre del sector docents i un membre del sector famílies. La seva funció és fer el seguiment de l’estat de comptes del centre. Es reuneix quan la convoca la persona que la presideix.

● Comissió Permanent, la presideix la direcció, i està formada per un membre del sector docents i un membre del sector famílies. La seva funció és tractar aspectes relatius al funcionament de l’escola que no requereixen la presència formal de tots els membres del consell escolar o que pel seu caràcter urgent s’hagin de resoldre i no hi hagi temps de convocar tot el consell. Es reuneix quan la convoca la persona que la presideix.

La meitat dels membres elegibles del CE es renoven cada dos cursos seguint la normativa establerta.

Per tal de fomentar la participació al procés electoral i la presentació de candidatures es segueix un procés 

Si es produís una vacant, tant en el sector famílies com en el sector mestres serà ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions. El nou membre es nomenarà per al temps que li  restava del mandat del qui ha causat la vacant en el sector famílies. En el cas que no hi hagi candidat de les darreres eleccions, es fa una oferta pública durant un període concret i si hi ha més vacants que persones es fa un sorteig. Si no es presenta cap persona candidata es fa un sorteig entre totes les persones d’aquell sector. 

1.4. Equip de Coordinació 

És un òrgan format per l’equip directiu i una persona que coordina cada un dels tres Cicles: Petits (I3, I4, I5), Mitjans (1r, 2n i 3r de Primària) i Grans (4t, 5è i 6è de Primària). 

Es reuneix setmanalment.

La seva funció és organitzativa i pedagògica. 

Entre d’altres, algunes de les tasques més rellevants són:

• Elaborar i fer el seguiment de les accions del pgac
• Organitzar i coordinar les festes i actes col·lectius que es celebrin a l’escola
• Assessorar i aprofundir en el debat amb l’ED en diferents processos de presa de decisions
• Recollir propostes, neguits o accions dels cicles per fer-les extensives a tot el Claustre
• Mediar en conflictes que puguin donar-se entre les persones de la Comunitat.
• Elaborar juntament amb l’ED la memòria anual.

A l’escola Drassanes considerem aquest òrgan un equip directiu ampliat.

El coordina i dinamitza la cap d’estudis. 

Es genera un ordre del dia on cada membre pot aportar temes o punts a tractar. Aquest mateix document fa d’acta de les sessions i recull els acords que es publicaran a la memòria anual.

1.5. Equip de Coordinadores de GTP/GTPE

És un òrgan format per les persones coordinadores de cada Grup de Treball Pedagògic i l’equip directiu.

Es reuniex tres cops durant el curs:

A l’inici de curs per establir-ne els objectius, a la meitat de curs per compartir com estan anant les tasques i funcionament de cada GTP i al final per fer valoració de tasques i possibles objectius de cara el curs vinent. 

Si cal es poden fer coordinacions extraordinàries per a resoldre algun tema concret.

Les reunions de coordinació també es fan en dijous coincidint amb l’hora de GTP i aquests es troben igualment i continuen la tasca planificada.

1.6  Comissió de Menjador

La comissió de menjador està formada per dos o tres famílies d’infants que fan ús del menjador, una persona de l’AMPA, la coordinadora de l’espai migdia, una persona de l’empresa contractada, una mestra de l’escola i una persona de l’equip directiu. 

Es reuneixen com a mínim 3 vegades durant el curs, i es tracten diferents temes: 

• La coordinadora presenta el projecte de l’espai migdia i se’n fa un seguiment.
• Revisió de menús i funcionament del menjador. 
• Valoració del servei de migdia, suggeriments i propostes de millora.
• Recull de suggeriments i dubtes de les famílies.
• Revisió dels compromisos adquirits per part de l’empresa de menjador o de l’escola. 

Aquestes reunions les preparen la coordinadora i la persona de l’equip directiu, en aquest cas la secretària, que s’ocupa de gestionar el menjador. Se’n fa una acta i s’envia a tothom. 

Per tal de fer un seguiment més acurat, i que l’espai migdia amb l’escola segueixin una línia pedagògica i organitzativa conjunta, la persona de l’equip directiu i la coordinadora es troben totes les setmanes per tal de repassar les dates de sortides, les incidències, les assistències, monitoratge de reforç, propostes de millora, propostes  d’infants per tenir beca fundesplai. 

2. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

2.1. ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT

2.1.1. Tutories i especialitats.

La tasca de tot el professorat del centre està distribuït en tutories, cotutories i especialitats (E. Musical, Llengua Anglesa, EF i Pedagogia Terapèutica)

Pràcticament tots els docents són tutors o cotutors d’un nivell. Els criteris d’adjudicació de cursos es troba regulat en un document.  

Hi ha organitzacions diferenciades en funció de l’edat dels infants: 

PETITS

Tot el professorat assignat a Educació Infantil té la tutoria o cotutoria d’un grup o nivell.

L’única mestra que fa l’especialitat és la psicomotricitat juntament amb la tutora del grup. Això és possible perquè hi ha diverses persones que tenen aquesta especialitat. 

Quan una persona fa de cotutora d’un grup comparteix  la tasca d’acompanyar l’activitat dels infants amb la tutora. A vegades les dues dintre de la mateixa aula i altres dividint el grup en dos per tal que cada docent acompanyi una situació d’aprenentage diferent amb l’objectiu d’aconseguir una atenció més individualitzada. 

MITJANS

Tot el professorat assignat a Mitjans té la tutoria o cotutoria d’un grup o nivell excepte la persona de Pedagogia Terapèutica. 

Les especialitats de música, llengua anglesa i Educació física es cobreixen amb les persones assignades a cada nivell i coincideixen amb les tutores i cotutores. Aquesta organització permet que els infants d’aquests nivells tinguin només 3 o 4 referents i per tant augmenta el vincle de l’infant amb aquests. 

L’especialista de PT intervé en tots els grups de Mitjans i ho fa dintre de l’aula. 

GRANS

Tot el professorat assignat a Grans té la tutoria o cotutoria d’un grup o nivell excepte la persona de Pedagogia Terapèutica

Les especialitats de música, llengua anglesa i Educació física es cobreixen amb les persones especialistes i la resta d’hores d’aquestes estan assignades a la cotutoria d’un grup o un nivell. 

Quan una tutora té una especialitat, s’intenta que la faci a la seva pròpia aula i a ser possible a l’altre grup del mateix nivell. 

Aquesta organització al cicle de Grans permet anar avançant pel que fa a vincles més oberts i de més persones donada l’edat dels infants. Però sempre són persones assignades al cicle que es mouen sempre en el cicle i tots els infants de Grans les veuen al llarg de la jornada escolar. 

L’especialista de PT intervé en tots els grups de Grans. Ho fa majoritàriament dintre de l’aula, i excepcionalment en algun cas o casos concrets treu un infant o grupet d’infants a una aula addicional. 

La docent d’Aula d’Acollida atén i acompanya infants nouvinguts en una aula específica. Els organitza per nivells per tal d’avançar al màxim possible per a què tots els infants en el temps més breu possible es puguin incorporar plenament a l’aula ordinària. 

2.1.2. GTP’s Grups de Treball Pedagògic 

És una forma d’organització del professorat on es fan grups monogràfics que realitzen tasques anuals i transversals. Estan formats per docents de tots els cicles. Els Grups de Treball Pedagògic poden canviar en funció de les necessitats pedagògiques del centre. 

En el moment en què s’elabora el document hi ha: GTP escola verda, GTP coeducació, GTP avaluació, GTP lingüístic, GTP comunitat i GTP digital. 

Els GTP’s es troben quinzenalment al migdia i es decideixen els objectius i les tasques del curs a partir de les valoracions del curs anterior, de les necessitats nouvingudes i del Projecte de Direcció. Cada GTP té una coordinadora que prepara l’ordre del dia i assisteix a les reunions de coordinació de GTP’s.

Cada GTP pot demanar una sessió de claustre per reflexionar amb totes les docents el que s’està elaborant. En aquest cas, el GTP prepara una dinàmica de treball amb  aquest objectiu.

A mitjans de curs, en cada cicle es comparteix la tasca que està realitzant cada GTP (hi ha docents de tots els cicles a tots els GTP’s). La resta del cicle pot fer aportacions i el GTP les recull per incorporar-les. 

A final de curs es fa una dinàmica al claustre per compartir i reflexionar sobre les tasques fetes i validar les decisions que es prenen en cada GTP. 

2.1.3. GTPE’s Grups de Treball Pedagògic d’Especialitat

És una forma d’organització on es coordinen les diferents persones que fan especialitats. En el moment en què es fa el document hi ha: GTPE Música, GTPE Educació Física, GTPE Llengua anglesa i GTPE Psicomotricitat. Com que hi ha diferents persones que fan aquestes especialitats (d’acord amb el que s’ha explicat anteriorment) aquest espai i temps serveix per vetllar per la coherència transversal en aquests àmbits.

Aquests GTPE’s es reuneix un cop al mes al migdia. 

2.1.4. Cicle

És una forma organitzativa del professorat en què treballen conjuntament els docents del mateix cicle: tots els docents assignats a Petits, a Mitjans i a Grans. L’objectiu és la coordinació organitzativa i pedagògica de les diferents edats. 

Es reuneix setmanalment al migdia. La coordinadora fa una ordre del dia i es fa fa un recull del que s’ha dit o treballat. 

2.1.5. Equip Impulsor de xarxes (EIX) 

L’equip impulsor és un òrgan format per mestres voluntàries.

És un òrgan assessor que treballa en profunditat temes i aspectes pedagògics i de transformació educativa proposant als altres òrgans col·legiats línies d’actuació i objectius.

El dinamitzen les coordinadores de la Xarxa de Competències Bàsiques i la Xarxa pel Canvi de les que forma part l’escola, coordinades per la cap d’estudis.

L’EIX es reuneix en sessions de treball fora de les hores de permanència al centre.

Les seves tasques es deriven de les que proposen cada curs les xarxes.

L’EIX pot demanar sessions de Claustre per compartir reflexions o debats.

Al final de curs es comparteix amb el Claustre per consensuar i validar les decisions preses.

2.2. ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT

2.2.1 Organització en cicle

Els infants de l’escola estan organitzats en 6 grups d’Infantil, 2 per nivell (I3, I4 i I5) i 12 grups de Primària, 2 per nivell de 1r a 6è. 

Tots els grups s’organitzen en tres cicles: Petits (I3.I4 i I5), Mitjans (1r, 2n i 3r) i Grans (4t, 5è i 6è). 

La composició dels dos grups de nivell es modifica barrejant els infants en dues ocasions al llarg de l’escolaritat: de I5 a 1r Primària i de 3r a 4t de Primària, o sigui en el canvi de cicle. També es poden barrejar, excepcionalment, quan es cregui necessari.  

2.2.2 Organitzacions dels nivells 

Dintre dels nivells hi ha diferents organitzacions que s’apliquen en funció de les necessitats dels grups: 

• Dels dos grups de nivell es fan tres grups heterogenis amb menys infants per

tal d’atendre’ls de forma més individualitzada. La sessió es fa en espais diferenciats.

• Cada grup de nivell es divideix  en dos grups amb la mateixa finalitat d’atenció més individualitzada. La sessió es fa en espais diferenciats.
• Amb els grans la persona docent d’EF atent a mitja classe de cada grup de nivell facilitant que les tutores es quedin amb la meitat d’infants i puguin fer un treball més individualitzat. 
• Cada grup de nivell té dues docents per treballar en els diferents models de codocència:
  • un docent fa la classe i l’altre observa
  • un docent fa la classe i l’altre dona suport
  • docència compartida en paral·lel
  • docència compartida en equip
  • docència compartida en ensenyament alternatiu
  • docència compartida per racons

2.2.3 Organitzacions de cicle

En tots els cicles hi ha una o més sessions intercicles, on els infants dels diferents nivells es barregen per compartir un espai, un temps i unes accions. 

L’objectiu principal d’aquestes organitzacions és l’aprenentatge entre infants de diferents edats. 

PETITS: es fan ambients d’aprenentatge. Cada ambient respon a un àmbit de l’aprenentatge i està organitzat amb diferents propostes. El primer i segon trimestre es fa barrejant infants de I4 i I5. Al tercer trimestre, depenent de la maduresa i circumstàncies dels grups,  s’afegeix el nivell de I3. Les primeres sessions es fan en grups organitzats pels docents per tal que tots els infants coneguin tots els ambients, en una segona fase cada infant escull l’ambient on vol anar aquella sessió i cada grup sap quants infants poden anar a cada ambient i es planteja si més endavant seran de lliure circulació. 

MITJANS: es fan ambients d’aprenentatge. Cada ambient respon a diferents àmbits. La majoria dels ambients, plantegen diferents propostes. Es fa durant una tarda a la setmana. S’han fet els grups barrejant infants de 1r, 2n i 3r de Primària. Aquests grups són fixes durant tot el trimestre i van passant pels diferents ambients. 

GRANS: es fan tallers.  Cada taller treballa algun aspecte dels tres eixos del projecte d’escola: art, STEAM i moviment.

Es dissenyen amb un nombre de sessions concret. Abans de la primera sessió de cada tongada els infants trien el taller en una sessió amb el grup classe. Un infant que hagi fet cada taller fa una petita explicació abans de la sessió de tria. No es poden repetir tallers per donar l’oportunitat que tothom pugui fer-ne els màxims possibles. A la sessió de tria la mestra tutora guia i acompanya la tria tenint en compte les necessitats i els interessos dels infants.

Cada infant té una llibreta d’aprenentatge per fer seguiment dels tallers durant el curs. L’última sessió de cada tongada es dedica a l’avaluació. Al grup de taller es fa un repàs de les sessions, s’enceta una xerrada sobre el taller i finalment cada infant s’autoavalua amb una rúbrica que té a la llibreta i una descripció per explicar el que ha fet al taller.

2.3. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’escola acull infants amb característiques físiques, socials, culturals, econòmiques i psicològiques diferents. El seu objectiu és donar resposta a aquesta diversitat de manera que permeti avançar en el propi desenvolupament global a tot l’alumnat des de les seves  necessitats singulars. 

El Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD) és el marc en què es recullen les actuacions que l’Escola Drassanes preveu per ajustar l’atenció educativa a les característiques i necessitats de tot l’alumnat. Per tant, ha de fer referència tant a les mesures universals com a les mesures específiques de suport, tot respectant els principis d’equitat, igualtat d’oportunitats i inclusió educativa. L’atenció a la diversitat és una necessitat que abasta totes les etapes educatives i tot l’alumnat. Entenem la diversitat de l’alumnat com a principi i no com una mesura que correspon a les necessitats d’una minoria.

2.3.1. Les professionals d’atenció a la diversitat

Les professionals que faciliten aquesta atenció singular a les necessitats de cada infant són: 

• Les tutores
• Les persones que fan cotutoria, que en el nostre centre són totes aquelles docents que no són tutores exceptuant les de PT. 
• Les docents amb l’especialitat de Pedagogia Terapèutica que en el nostre centre són dues places senceres de la plantilla. Les seves hores de docència estan repartides equitativament entre els tres cicles (⅔ per a cada cicle)
• La Tècnica d’Educació Infantil que acompanya els infants de I3 durant tot el curs en el procés d’acollida al centre 
• La psicopedagoga de l’EAP que està a l’escola un matí setmanal i un quinzenal. 
• La mestra d’Aula d’Acollida, que acull els infants nouvinguts acompanyant el procés d’adaptació a l’escola i a la llengua.
• Les vetlladores que acompanyen aquells infants que tenen diversitats funcionals, TEA i transtorns de conducta.
• L’educadora social que fa de pont entre l’escola, els serveis socials i institucions i entitats de l’àmbit social 
• La Tècnica d’Inserció social que dona suport socioeducatiu a infants i famílies
• Les persones voluntàries que fan tasques diverses: acompanyament a piscina, acompanyament lector individual als infants de 2n i 3r de Primària. 
• La docent que està portant a terme el Programa de detecció i intervenció primerenca en dificultats en l’aprenentatge, la comunicació i el llenguatge. Dóna suport a Educació Infantil un dia setmanal.
• Les psicòlogues del CEPSIR que fan observacions i intervencions amb infants amb TEA i acompanyen i assessoren les tutores d’aquests infants. També fan assessoraments i formació a la resta del claustre. 

2.3.2. Els equips d’atenció a la diversitat

Els equips que  potencien i vetllen pel compliment del Pla d’Atenció a la Diversitat són:

• CAEI

En formen part les mestres de Pedagogia Terapèutica, la psicopedagoga de l’EAP i la cap d’Estudis. 

Les seves tasques són: 

• Proposar i definir els  protocols d’actuació que es seguiran amb els infants que tenen alguna dificultat funcional o d’aprenentatge, seguiment dels PI. 
• Elaborar documents que ajudin a la reflexió  sobre l’atenció a la diversitat.
• Acompanyar les docents de PT en la seva intervenció a les aules i amb els infants amb NESE
• Fer un primer esborrany del Pla d’Atenció a la Diversitat, fer-lo arribar al claustre per a fer aportacions i integrar les modificacions per fer el definitiu. 

   La CAEI es reuneix regularment cada quinze dies durant 1h i ½  i excepcionalment      un cop a la setmana

El mecanisme de transmissió de totes les decisions o aportacions fetes, es fa a través de la persona de Pedagogia Terapèutica dins de la reunió  de cicle, quan calgui. 

• Equip social:

En formen part l’educadora social, la tècnica d’integrad¡ció social, la treballadora social dels Serveis educatius , la psicopedagoga de l’EAP i la direcció de lescola. 

Les seves tasques són: 

• Fer seguiment de les demandes socioeducatives de les mestres 
• Proposar i dur a terme intervencions grupals
• Fers eguiment de l’absentisme
• Proposar casos d’estudi per la comissió social

Es reuneix un cop per setmana. Cada quinze dies s’hi afegeixen la TS i la psicopedagoga.

• Comissió Social

En formen part l’equip social de l’escola i les educadores referents dels Serveis socials del Gòtic i de Raval Sud.

A l’inici de curs es proposa un cas de seguiment i estudi seguint uns criteris concrets:

1. Que hi hagi intervenció dels SE
2. Que intervinguin més de dos serveis (casals, salud,….)
3. Que sigui un cas crònic en el temps
4. Que afecti a més d’un infant (germans o casos molt similars…)
5. Que tingui algun factor de temes preocupants del territori (desnonaments, drogodependència, prostitució, violència de gènere…)

És convoquen separadament la de Gòtic i la de Raval un cop cada dos mesos.

A cada una s’estudia un cas i es poden convocar persones d’altres serveis o de l’escola que hi intervenen.

2.3.3. Les actuacions que es recullen en el Pla d’Atenció a la Diversitat 

Són de tres tipus:

• Universals: són aquelles accions i pràctiques, de caràcter educatiu preventiu i proactiu que 
  • Permeten flexibilitzar el context d’aprenentatge.
  • Proporcionen estratègies per minimitzar les barreres d’accés.
  • Garanteixen l’aprenentatge significatiu.
  • Garanteixen la convivència, el benestar i el compromís de tota la comunitat educativa.

            S’adrecen a tot l’alumnat.  

Les mesures i suports universals a l’Escola Drassanes es concreten en un document. 

• Addicionals: són aquelles actuacions educatives que permeten ajustar la resposta pedagògica de forma flexible i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge i desenvolupament personal que poden ajudar en l’avenç personal i escolar. Han de buscar la màxima participació en les situacions educatives del centre i de l’aula, i han de vincular-se a les mesures i als suports universals previstos en el centre.

S’adrecen als infants que tenen circumstàncies personals singulars o de vulnerabilitat –permanents o transitòries– o amb risc d’abandonament escolar prematur.

• Intensives: són actuacions educatives extraordinàries que permeten ajustar la resposta educativa de forma transversal, amb una freqüència regular i sense límit temporal. Han de buscar la màxima participació en les situacions educatives del centre i de l’aula, han de facilitar, al docent, estratègies d’atenció a l’alumnat i han de sumar-se a les mesures universals i addicionals de què disposa el centre.

S’adrecen a l’alumnat amb NESE.

2.4. ACCIÓ TUTORIAL 

S’han  planificat diferents actuacions per abordar l’acció tutorial: 

2.4.1. Estructura de les sessions. 

A l’escola fem Pràctica Psicomotriu Aucouturier d’I3 a Primer de Primària. Aquesta pràctica ens ha portat a reflexionar sobre la importància de l’estructura d’una sessió i per això hem fet una transferència cap a l’aula. 

L’estructura de les sessions a l’aula consta de: 

• Un primer moment que inclou: l’acollida individual i de grup, l’exposició dels objectius el desenvolupament i organització de la sessió i si s’escau el recordatori de la sessió anterior. Tot plegat amb la participació de totes les persones que estan a l’aula. 
• Un segon moment on es desenvolupa l’acció que pot ser individual, en grup, parelles, amb material manipulatiu…on els docents acompanyen a cada una de les persones o grups. 
• Un tercer moment que serveix per a la reflexió sobre la tasca realitzada i la seva coherència amb els objectius. Pot ser individual, en grup, en parella, en gran grup. I representada a través dels diferents llenguatges: oral, escrit, musical, plàstic.. 
• Un moment final en grup gran on es dóna el reconeixement de la tasca feta, de les emocions viscudes, un moment de retrobament i d’intercanvi. 

Aquesta estructura de sessió permet reconèixer i donar valor a les persones i a les accions desenvolupades. 

2.4.2. Assemblea d’aula

Setmanalment a cada aula des de primer de Primària es fa una assemblea d’aula.

L’assemblea és un espai en el que tot l’alumnat ha de ser-hi present, en la mesura del possible. 

Les funcions, l’organització, els continguts i la gestió d’aquest òrgan es troben en el enllaç.

Aquest òrgan afavoreix la cohesió i el vincle entre els infants i entre els infants i les docents. 

2.4.3 Acompanyament de canvi d’etapa en acabar l’escola primària

2.4.3.1 Pla d’acompanyament a sisè en el tancament i inici d’etapa

Aquest projecte té la intenció d’acollir, valorar i donar sentit a aquesta situació. És un projecte global que durarà tot el curs de sisè. Les accions que es proposen les temporalitzem en tres trimestres. Aquesta temporalització s’adaptarà a les necessitats i inquietuds que manifestin els infants, exceptuant aquelles que vénen marcades pel calendari extern: visites, portes obertes, preinscripció i matrícula. 

2.4.3.2 Protocol de pas a la ESO 

En aquest document es recull el treball sistematitzat que s’ha de fer cada curs amb l’alumnat de 6è. Es refereix a les actuacions en tres àmbits diferenciats, les mestres, els  alumnes i les famílies

2.4.4 La relació amb les famílies

Des de l’escola veiem la relació amb les famílies en qualsevol àmbit com la oportunitat de compartir idees sobre l’educació dels seus infants. Compartir de forma bidireccional on docents i famílies es nodreixen mútuament. 

Es fan diferents actuacions: 

• Reunió de benvinguda a les famílies de I3 que s’han matriculat a l’escola , durant la primera quinzena de juliol. 
• Entrevistes individuals amb totes les famílies d’I3, les tardes de setembre durant el període d’acollida. 

• Reunió d’inici de curs: es convida a totes les famílies a venir a l’escola  per compartir el moment en què es troba el grup, els objectius i algunes actuacions que es desenvoluparan durant el curs. Es fan durant la primera quinzena d’octubre. A I3, es pot dur a terme uns dies més tard.   
• Reunions de final de curs: a Educació Infantil es convida a totes les famílies a venir a l’escola per fer un balanç del curs i  un comiat amb un esmorzar al pati. Esdevé un moment de relació entre famílies i entre famílies, docents i infants. Es fa l’última setmana de curs. 
• Amb totes les famílies dels infants de sisè es fa una reunió per orientar i compartir el pas a l’ESO. Es parla de l’estructura del sistema educatiu, què fa l’escola per preparar aquest canvi, quins instituts tenim adscrits, com es fa la preinscripció i atendre els dubtes que tenen les famílies. Es fa durant el segon trimestre abans de les preinscripcions. 
• A nivell individual es fan dues trobades a Educació Infantil i tres a Primària per donar els informes. La trobada es fa entre la tutora de l’infant i la família amb la finalitat de compartir com veuen l’infant en el seu procés de relació amb els altres i de desenvolupament d’ell mateix  a nivell d’aprenentatges. Al llarg de tot un dia. La tutora de cada grup es reuneix amb cada una de les famílies dels infants : un dia ho fan un grup de cada nivell i un altre dia l’altre. 
• A nivell individual també hi ha reunions entre una família i la tutora de la seva filla/fill quan alguna de les dues parts la demana per tractar algun aspecte concret que es vol compartir i per arribar a acords d’actuació que ajudin l’infant en el seu desenvolupament global. 
• Es convida les famílies a participar en la vida d’aula en alguns moments del dia per tal de compartir com l’escola aborda l’aprenentatge dels infants i les relacions que s’esdevenen a l’aula. Aquestes accions són irregulars en els diferents cursos. L’objectiu és sistematitzar aquestes intervencions familiars. 
• A nivell d’informacions tenim un telegram de tot el centre per comunicar algun missatge que afecta a totes les famílies. Es tradueix a 6 idiomes (els més parlats a l’escola). Aquestes traduccions les coordina una persona de l’AMPA. A vegades la informació és un link que porta a un document que està a la web de l’escola i que es pot traduir a totes les llengües que hi ha al centre. 
• A l’inici de curs, cada tutora obre un telegram i convida totes les famílies. Aquest s’utilitza per a les informacions i comunicacions que tenen a veure amb el grup d’infants d’aquella aula. En aquest telegram: s’anuncien sortides, es posen fotografies d’activitats que es fan a l’aula…

3. REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE 

L’Escola Drassanes prioritza totes aquelles accions i intervencions preventives per tal de regular la convivència en el centre. Per això es dóna un valor rellevant al Projecte de Convivència que recull plans i projectes que la promouen i altres activitats concretes especificades en el punt 3.1.

També es porten a terme accions i metodologies que potencien el benestar a l’aula i a l’escola que es basen en una mirada capacitadora de cada una de les persones: treball cooperatiu, cercles, racons, ambients, treball per projectes, programacions multinivell, psicomotricitat, música, patil…

Tot i així, entenem que els conflictes formen part de la relació entre les persones i per tant també hi són presents en les relacions que es donen en el centre. L’objectiu de l’escola en aquest sentit és proporcionar a l’infant les eines, les estratègies i les habilitats necessàries per entendre el conflicte com una oportunitat d’aprenentatge i gestionar-lo de manera constructiva per tal de transformar-lo. L’escola té una normativa per tenir cura de la convivència al centre i dels àmbits d’aplicació d’aquesta normativa que estan desenvolupats en el punt 3.2. i 3.3.

En el punt 3.4. es desenvolupen les mesures correctores i reparadores quan es dóna una conducta contrària a la normativa  per tenir cura de la convivència del centre. 

3.1. Mesures per a la promoció de la convivència

El que regula la convivència del centre es troba en el Projecte de Convivència i en el document present de les NOFC. 

El GTP de COMUNITAT és l’encarregat de generar accions per fomentar la convivència entre les persones de la comunitat educativa: infants, docents, altre personal del centre i famílies.

3.1.1 Pla d’acollida

El pla d’acollida és el recull d’objectius, accions i actituds que el centre posa en funcionament per acompanyar els nous membres de la comunitat educativa (infants, familiars, docents i altres treballadores del centre)  i els que s’incorporen després de processos d’absència per tal de fer-los partícips dels projectes, de les dinàmiques i de la cultura que s’hi desenvolupa. 

També inclou les accions dels grups d’infants i dels infants a nivell individual que viuen el dol de la marxa de companys/es, el treball sistèmic del grup quan s’incorpora algun infant nou a l’aula i el comiat de cada un d’ells.

Finalment també fa referència a l’acollida de cada un dels membres que conformen la comunitat educativa en el dia a dia del centre entenent aquesta acollida com tenir cura de les persones en el quotidià de la vida d’escola.

3.1.2 Pla de participació i democràcia 

El pla de participació i democràcia és el recull d’objectius, accions i actituds que impliquen a totes les persones de la comunitat educativa en el Projecte Educatiu.  Aprendre a participar , tant en la construcció de coneixements a l’aula com en la vida del centre i de l’entorn, requereix d’actuacions i de metodologies orientades a desenvolupar competències personals per formar persones responsables, compromeses i solidàries amb els altres i amb el col.lectiu. Promou estratègies que motiven infants, docents i famílies a participar en la vida d’aula, de centre i d’entorn i propicien la formació d’ hàbits democràtics de convivència. 

3.1.3 Pla de coeducació 

El Pla de coeducació és un recull d’objectius, accions i actituds que es fonamenten en el reconeixement de les potencialitats i individualitats dels infants, de la juventud i de les persones adultes, independentment del seu sexe, orientació afectivosexual, identitat o expressió de gènere, potenciant així la igualtat real d’oportunitats. El pla de coeducació proporciona, tant a l’alumnat com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere i transformar-les en relacions més justes i plurals. 

3.1.4 Campanya de convivència

És una campanya que prepara el GTP de comunitat. Acull els valors universals que es repliquen en les diferents cultures que convivim a l’escola. Té una durada d’una setmana del mes de desembre. Cada curs el leitmotiv és un valor diferent  i durant la campanya esdevé la punta de llança del que volem que s’incorpori en la vida d’aula i de centre per tal de construir una escola acollidora, empàtica, que té en compte l’altre i que potencia la consciència de col.lectiu i el benestar de totes les persones de la Comunitat Educativa dintre del centre. Culmina amb una exposició abans de les vacances del primer trimestre a l’entrada de l’escola coherent amb un dels eixos del Projecte de Centre: #DRASSANART. 

3.1.5 Festes i celebracions 

Les Festes a l’escola Drassanes són aquells moments on tots els infants, docents i a vegades famílies ens trobem per gaudir juntes. Justament per aquest motiu esdevenen accions que potencien la convivència. 

Totes elles tenen elements comuns: 

• Sortida de la geganta Maria i els seus capgrossos
• La música com a llenguatge universal que genera comunitat, benestar i sentiment de pertinença a l’escola.
• Espai i temps que compartim les persones que formen part del centre.

Les Festes que celebrem a l’escola són: 

• Castanyada.

• Festa de final del primer trimestre.
• Carnaval
• Diada
• Festa de final de curs i comiat de 6è.

Hi ha altres festes que es celebren a nivell de cicle.

3.1.6 Sortides i colònies 

Tots els cursos fan, com a mínim, una sortida a la natura al trimestre. A més a més, s’intenta que tothom pugui fer una sortida amb autocar i una al teatre almenys un cop al curs.

Pel que fa a les colònies, els infants de 3r passen una nit a l’escola, els de 4t i 5è una nit fora de l’escola en una casa de colònies i l’alumnat de 6è passa dues nits fora. 

3.2. Normativa per tenir cura de la convivència al centre

Per tal de vetllar i tenir cura de la convivència a les aules i en el centre s’han establert unes formes d’actuar (normes) concretes en els diferents àmbits i espais que defineixen i regulen el saber estar de les persones de la comunitat educativa dintre del centre.

3.2.1. Respecte a les persones

• Utilitzar el diàleg per a resoldre qualsevol conflicte 
• Acollir i respectar les diferències personals i/o socials ( No discriminar cap persona per qualsevol circumstància personal o social)
• Tenir cura de les persones i d’un mateix. 
• Col.laborar i ajudar-se entre companys i companyes. 
• Emprar un to de veu adequat al moment. 
• Utilitzar un vocabulari i una expressivitat verbal respectuoses amb els altres. 

3.2.2. Respecte a l’ambient de treball

• Mantenir un to de veu adequat tant en el treball individual com de grup per tal de respectar el treball dels altres.
• Respectar els torns de paraula 
• Escoltar i respectar les intervencions de les altres persones en una conversa
• Respectar l’espai de treball de les altres persones
• Desplaçar-se caminant pels espais tancats i mantenint un to de veu adequat per tal de respectar el moment de treball de les altres persones 
• Ser puntual en les entrades i sortides de l’escola.
• Assistir a l’escola amb regularitat i en el cas de faltes han de ser justificades trucant a l’escola o enviant un missatge. 
• Mantenir-se en el recinte escolar. Només se’n pot sortir amb el permís corresponent.

3.2.3. Respecte als materials

• Tenir cura del material i de les instal·lacions del centre
• Mantenir el material i els espais endreçats. 
• Fer un bon ús del material tant el fungible, com el didàctic, com els llibres. 
• Respectar i tenir cura tant dels materials propis com dels de les altres persones.
• Mantenir els materials propis (jaquetes…) col·locats en els penjadors.
• Mantenir net l’entorn i tenir-ne cura. 

3.2.4. Respecte als espais exteriors

• Respectar i tenir cura de la vegetació i dels animals que hi hagi
• Utilitzar cada material en l’espai corresponent i per a la funció que li correspon
• Respectar i tenir cura dels materials i de les instal.lacions

3.3. Àmbits d’aplicació de la Normativa. 

D’acord amb l’article 35 de la Llei d’Educació 12/2009 de 10 de juliol, els àmbits d’aplicació de la Normativa i per tant objecte de correcció i de reparació són: 

• En tot l’horari lectiu dintre del recinte escolar
• En les sortides i colònies fora del recinte escolar
• En les activitats extraescolars
• En el servei escolar de menjador
• Altres activitats organitzades pel centre
• Actes dels infants que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres infants o altres membres de la comunitat. 

3.4. Estratègies d’intervenció per a la resolució de conflictes

Quan es donen conductes contràries a la normativa per a la cura de la convivència al centre es posaran en marxa mesures correctores i reparadores.

3.4.1. Criteris per a l’aplicació de mesures correctores i/o reparadores

D’acord amb l’article 36 de la Llei d’Educació 12/2009 de 10 de juliol, els criteris per a l’aplicació de mesures correctores i/o reparadores són: 

• No es pot privar cap infant de l’exercici del dret a l’educació ni del dret a l’escolarització.
• No es pot atemptar contra la integritat física o la dignitat personal de l’alumnat. 
• S’ha de tenir en compte l’edat de l’infant i les seves circumstàncies personals, familiars i socials. …..i  el seu estat emocional
• Hi ha d’haver proporcionalitat entre la mesura correctora/reparadora i l’acte que el motiva.
• Ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu de l’alumnat.  
• El problema és l’acció no l’infant. 
• S’ha de tenir en compte la reiteració en les actuacions per les quals s’han pres mesures.

3.4.2. Definició de conductes lleus contràries a les normes de convivència i actuacions

Els conflictes lleus són un conjunt de conductes contràries a les normes de convivència del centre. Es tracta, majoritàriament de conductes disruptives a l’aula i situacions de conflicte interpersonal. Són totes aquelles conductes lleus contràries a les normes de convivència descrites en el punt 3.2.

Quan es donen aquests conflictes cal aplicar les mesures correctores i sancionadores oportunes. Sempre han de tenir un caràcter reparador i restauratiu i quan sigui pertinent poden incloure alguna activitat d’utilitat pel centre o per l’entorn. Aquestes mesures han de contribuir al procés educatiu dels infants de manera que es vetlli per a la protecció dels drets dels afectats i s’emprin mecanismes de mediació o altres mecanismes de resolució pacífica dels conflictes. 

L’aplicació de les mesures correctores o reparadores correspon a qualsevol docent de l’escola i/o el personal social havent escoltat les persones afectades. El tutor o la tutora ha de tenir coneixement de la situació i n’haurà d’informar a la direcció i a la família en el cas d’haver estat una conducta greu.

Eines per a reparar o restaurar un conflicte: 

• Diàleg de l’infant  amb el referent i/o amb algun membre de l’equip directiu, depenent de la gravetat del conflicte. L’adult preguntarà i escoltarà atentament per a conèixer com descriu l’infant la situació. A partir de la descripció dels fets s’establirà la mesura correctora i/o reparadora que s’adequï a l’actitud de l’infant.
• Mediació: l’adult que porta la mediació no està implicat en el conflicte. Dona paraula a un infant i a l’altre per a què puguin dialogar entre ells sobre el que els ha passat. 
• Reparació: és important que l’infant o infants que han provocat el conflicte puguin reparar-lo amb alguna activitat que ajudi a paliar els danys generats.

Mesures correctores i/o reparadores: 

• Canvi de grup de l’infant durant un temps determinat a una classes del mateix nivell o ciclel.  
• Separació de l’infant del grup amb un adult al seu càrrec.
• Quan una actitud és reiterada es convocarà la família i si cal hi haurà en la reunió una persona de l’equip directiu. 
• En el cas de destrossa d’algun material caldrà reparar-lo a casa o a l’escola o assumir per part de la família els costos econòmics pactats amb el centre. 

3.4.3. Definició de conductes greus contràries a la normes de convivència.

D’acord amb l’article 37 de la Llei d’Educació 12/2009 de 10 de juliol, es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents: 

• Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal. Es consideraran especialment greus les conductes que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats.
• L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar. 
• Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes
• La reiteració d’actes contraris a les normes de convivència del centre.

3.4.4. Mesures correctores i sancionadores en les conductes greus que atempten contra la convivència del centre: 

• Aplicació del protocol d’intervenció en cas de conflictes greus o si s’escau aplicació del protocol d’assetjament escolar del CEB.
• Les sancions que es poden imposar  per alguna de les faltes tipificades en el punt  3.4.3 són: la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de res mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.
• Les sancions que s’aplicaran quan intencionadament o per negligència, l’alumnat causi danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material,  seran amb la finalitat de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació vigent.
• Les mesures que s’aplicaran per les faltes reiterades d’absència es troben en el protocol d’absentisme 

4. PARTICIPACIÓ DELS DIFERENTS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 

Participar és ser i sentir-se part d’una organització. La participació és una manera d’unir esforços, de generar sentiment de pertinença en una comunitat i crear un ambient inclusiu on totes les persones se sentin part activa. 

El pla de participació de l’Escola Drassanes es troba desenvolupat en aquest mateix document dintre del punt 3.1. Mesures per a la promoció de la convivència i concretament  en el punt 3.1.2. Pla de participació i democràcia.

4.1 PERSONES EXTERNES QUE INTERVENEN A L’ESCOLA

A l’escola hi intervenen de vegades persones que són voluntàries o que estan desenvolupant una tasca contractada per l’escola o en conveni amb l’escola.

En el cas de les persones voluntàries sempre han d’estar vinculades a alguna associació amb un conveni formalitzat amb l’escola o seguir els requeriments del Departament per admetre mestres jubilades a les escoles.

En cas de les persones contractades per l’escola se seguiran els requisits legals de contractació i licitació, en cas que calgui.

5. REGULACIÓ DEL FUNCIONAMENT DEL CENTRE 

5.1. ASPECTES GENERALS DE FUNCIONAMENT:

5.1.1 Criteris horaris de mestres

• Totes les mestres de l’escola fan un horari lectiu de 23 hores setmanals i 7 hores no lectives. En total 30 hores presencials a la setmana. El contracte contempla 37,5, de les quals 7,5 no són presencials excepte quan la direcció ho requereixi. 

Hi ha dues excepcions a aquest horari:

• Les mestres amb algun càrrec directiu o de coordinació:  les hores dedicades al càrrec es treuen de les hores lectives. 
• Les mestres que tenen alguna reducció horària: els horaris lectius i no lectius són proporcionals als de la jornada sencera. 

• Les hores no lectives estan distribuïdes setmanalment de la següent manera: una per a entrevistes familiars i una per a treball d’aula dintre de l’horari dels infants que es distribuirà en funció de les necessitats horàries del centre. Les altres cinc són per a tothom igual: Una repartida entre tots els matins abans de començar per tal de preparar l’aula i les sessions del dia, dilluns i dimarts  al migdia coordinació de nivell i/o coordinació a la carta (PT, Psicopedagoga. Educadora social, TIS…), dimecres al migdia coordinacions de cicle i dijous al migdia quinzenal Grups de Treball Pedagògic i Claustre. 
• El criteri general d’escola és que passin els menys mestres possibles per a cada grup i a la vegada que hi hagi un segon referent a cada aula que permeti un vincle tant amb la tutora com amb el grup. A petites i a mitjanes, les especialitats es faran dintre de cada comunitat estable, a grans l’EF, la Música i l’Anglès les faran les especialistes de la plantilla i passen per dos o tres nivells. 
• Les mestres de Pedagogia Terapèutica distribueixen les hores lectives de forma equitativa entre els tres cicles, incidint en la mesura del possible dintre de les aules en funció de les necessitats. 
• La mestra d’Aula d’Acollida treballa en els cursos de tercer a sisè amb els infants nouvinguts i en funció de les necessitats d’aquests. 
• Quan una mestra no pot venir al centre o arriba tard avisa a la direcció. Aquesta ho transmet a la cap d’estudis per a què faci els arranjaments d’horaris necessaris per al bon funcionament del centre i avisi a les persones que estaran afectades per l’absència. 
• Quan una mestra no pot assistir al centre per un deure inexcusable, omple amb temps un qüestionari que es troba a l’àrea privada de la web. Aquest el rep la direcció i ho notifica a través d’un correu electrònic a la cap d’estudis que fa el mateix procediment que en la situació esmentada en el punt anterior. Avisa amb temps per tal que les mestres afectades puguin organitzar les sessions. 

5.1.2 Entrades i sortides

• Entrada al matí:  9:00 h. Totes les famílies poden pujar a les aules.
  • I3/I4/I5/ les famílies pugen a portar els infants a l’aula pel C/Nou de St. Francesc
  • 6è  entren pel C/Nou de Sant Francesc pugen a l’aula
  • de 1r a 5è entren pel carrer Rull i pugen a l’aula.
• Sortida al migdia: 12:30 h.
  • I3 les famílies pugen a buscar els infants a l’aula
  • I4, I5 i 6è surten pel C/Nou de Sant Francesc
  • De 1r a 5è surten pel carrer Rull
• Entrada tarda: 14:30 h.
  • I3 les famílies pugen a portar els infants a l’aula pel C/Nou de St. Francesc
  • I4 i I5 una mestra els espera a les portes del C/Nou de Sant Francesc
  • 6è  entren pel C/Nou de Sant Francesc pugen a l’aula.
  • De 1r a 5è entren pel carrer Rull i pugen a l’aula.
• Sortida a la tarda infantil: 15:50 h
  • I3 les famílies pugen a buscar els infants a l’aula
  • I4, I5 surten pel C/Nou de Sant Francesc
• Sortida a la tarda primària: 16:00
  • 6è surt pel C/Nou de Sant Francesc
  • 1r a 5è les famílies entren a recollir-los al pati pel c/Rull

5.1.3 Horaris d’aula i d’infants

Alumnat: 

Petits: 09:00 – 12:30

          14:30 – 16:00*

*s’obriran les portes a les 15:50

Mitjans i grans: 09:00 – 12:30

 14:30 – 16:00

Intensiva:   09:00 a 13:00 h

Les famílies han de recollir els infants amb puntualitat.

En cas que facin tard han d’avisar a l’escola.

La mestra, s’ha d’esperar fins les 16:10. 

En cas que passat aquest temps no vingui ningú a recollir l’infant la mestra que està al càrrec d’aquest infant, ha de trucar als telèfons de la família.

Si la família no pot acudir immediatament o no respon, han de parlar amb una persona de l’equip directiu i prenen una de les següents decisions: 

• s’espera la mestra que està al càrrec. .
• s’espera una altra mestra o la conserge.
• s’espera una persona de l’equip directiu
• es deixa l’infant a l’acollida comunicant a la família que haurà d’assumir el cost quan és un cas reiterat

En cas que no vingui ningú a recollir-lo a  la sortida de l’acollida, la responsable ho comunica a la persona de l’ED que estigui a l’escola que assumeix la responsabilitat de lliurar l’infant a la família.

5.1.4 Patis 

I3 i I4 i mitjans de 10:30 a 11:00

I5 i grans de 11:00 a 11:30

A Primària un nivell puja a la coberta (4t pis) i els altres dos estan entre el sorral, els porxos i la pista de la planta baixa tenint en compte que en cada torn surten 3 nivells.

I3, I4 i I5 van al pati que es troba a la primera planta on hi ha totes les aules d’Educació Infantil.

5.1.5 Sortides i colònies

Les sortides i les colònies són moments d’especial interès pedagògic per afavorir les dinàmiques de grup i els sabers.

Aquestes actuacions s’esdevenen en espais diferents als habituals (aules i escola en general) i aquesta situació permet assolir diversos objectius: 

• Potenciar l’autonomia i la responsabilitat dels infants a nivell individual i com a grup.
• Potenciar i aprofundir els  vincles entre iguals i amb els adults que ja hi són i també en generar-ne de nous. 
• A vegades també permetre que es visibilitzin dificultats i conflictes que es poden acompanyar i que havien estat latents. 
• Abordar els sabers des de situacions d’aprenentatge en la vida real
• Facilitar la relació lúdica entre adults i infants i entre infants en espais diferents als habituals i per tant afavorir les tasques de cura i el gaudi. 

Per aquest motiu el PEC de l’escola Drassanes proposa: 

• Sortides

• realitzar almenys una sortida mensual a tots el nivells. Les sortides poden ser d’unes hores, un matí o bé de tot el dia.
• Les acompanyants són les tutores i altres mestres i adults que estan habitualment amb els grups. 
• En les sortides de tot el dia els infants que es queden al menjador se’ls prepara un pícnic a l’escola excepte en el cas que la família avisi al menjador que no el vol. 
• Les coordinadores de cicle són les persones que gestionen les sortides: les tutores de cada grup fan les propostes i la coodinadora posa la sortida al calendari de la web, demana els autocars i les entrades al recinte si cal . A la coordinació l i avisa la cuina per als pícnics. 

• Colònies 

• Realitzar una nit a l’escola a 3r, una nit en cases de colònies a 4t i 5è i 2 nits en casa de colònies a 6è com a comiat de l’escola. Els infants de 6è organitzen activitats per guanyar diners i poder subvencionar les colònies (calendaris de les tutories a finals d’any, roses amb AFA per sant Jordi…)
• Les acompanyants són les tutores i altres mestres i altres adults que estan habitualment amb els grups.
• Les cases de colònies les gestiona l’Equip Directiu a nivell de contractació de les cases i el coordinador de grans pels autocars. Les tutores s’hi posen en contacte per escollir les activitats, dir el nombre d’infants, particularitats dels menús…

5.1.6. Autoritzacions diverses 

• Autorització sortides: El/a tutor/a s’encarrega de tenir-les totes i ha de controlar que els i les alumnes que van a una sortida la tinguin signada per la família. Si no és així NO HI PODEN ANAR. 
• Autorització d’anar sols a casa: Permet que l’alumnat de 4t, 5è i 6è de primària pugui anar sol a casa en acabar la jornada lectiva. Les famílies poden obtenir aquest document accedint al web de l’escola, a consergeria, o a través de les tutores. L’han de retornar al/la tutor/a.
• Autorització correu pels infants de 4t a 6è
• Autorització ús d’imatges, dades personals i material elaborat: 

Es recull quan es formalitza la matrícula. Es registra a esfer@. Els casos que NO autoritzen es comuniquen a les tutories i s’assenyala a dades generals de l’alumnat. El document s’arxiva a la calaixera corresponent, a la capçalera del grup classe, totes juntes.

• Autorització de recollida a altres persones: les famílies poden obtenir aquest document accedint al web de l’escola o a consergeria. L’han de retornar al/la conserge que farà una fotocòpia i la desarà a la safata del/la tutor/a l’original quedarà arxivat a l’expedient de l’alumne/a.
• Autorització d’administració de medicaments les famílies poden obtenir aquest document accedint al web de l’escola o a consergeria. És imprescindible que s’acompanyi de la recepta mèdica. 
• Autorització d’administració de paracetamol
• Autorització piscina
• Autorització per anar a les colònies
• Autoritzacions de drets d’imatge amb entitats externes
• Autoritzacions d’intervencions de persones o entitats externes a l’escola

5.1.7 Emergències, evacuació i confinament

El pla d’emergència és un document que recull les actuacions que s’han de seguir davant d’una emergència, amb la finalitat de reduir la improvisació en cas que es produís qualsevol accident: https://docs.google.com/document/d/13gSBCHTFSuqbmqY4iNGaPMzcuGlKPO5pb0y11-95SxY/edit?usp=sharing

Les persones que s’incorporena  l’escola han de rebre i llegir el document d’avaluació de riscos: https://forms.gle/HXThnbZZi6cfztE87

5.1.8 Accidents i malalties

Quan un infant presenta símptomes de malaltia és millor que es quedi a casa. 

En el cas que es posi malalt/a dins l’horari escolar, s’avisarà telefònicament a la família per tal que se’n pugui fer càrrec.

Quan infant té més de 38 º s’ha de trucar a la família per a què el vinguin a buscar

Si la família respon li demanem si volen que li donem paracetamol (si té l’autorització) 

Si la família no respon li donem paracetamol (si té l’autorització)

Si no té autorització no es pot donar el medicament encara que la família ens digui que li donem

Si un infant es fa mal  quan hi ha una petita ferida , rentar-la només amb aigua i sabó i tapar-la, si s’escau. No podem aplicar iode, aigua oxigenada,… 

En cas d’accident greu  trucar a la família perquè el passi a recollir i el porti a urgències.  Si fos un cas molt més greu demanar a l’ED que truqui al 112 i avisar la família.

En cas d’al·lèrgies: protocol departament

Els infants no es poden automedicar ni portar medicaments. En el cas que un adult ho vegi, ho retindrà fins a poder parlar amb la família. I el control sempre serà des del docent. 

5.1.9 Polls 

S’informa de forma general a les famílies durant la campanya fent  difusió mitjançant un tríptic informatiu i facilitant l’enllaç a un video tutorial de com fer de forma correcta la neteja de polls.

En els casos particulars el/la tutor/a avisa a la família quan ho detecta i els recomana que recullin l’infant i que comencin tractament el més aviat possible. L’infant torna a l’escola un cop acabat el tractament.

5.1.10 Comunicacions al centre

5.1.10.1Comunicació de desplaçament familiar temporal

Les famílies poden obtenir aquest document accedint al web de l’escola o a consergeria. L’han de retornar a l’auxiliar administrativa. Aquesta farà el comunicat per correu electrònic al/la tutor/a i ho arxivarà al lloc que correspon.

5.1.10.2 Informació de malalties, al·lèrgies i altres aspectes:  

Aquest document s’emplena quan es formalitza la matrícula. En el cas que la família comuniqui que pateix algun tipus d’al·lèrgia s’activarà el protocol corresponent on s’indica les actuacions per part de la família i per part del centre, així com els models que s’han d’emplenar, la documentació que han d’aportar i el medicament en cas que hi hagi.

Aquesta informació serà compartida amb coordinació de menjador i s’indicarà en el full de dades d’alumnes. Cal que tothom que tingui tracte amb l’infant estigui assabentat. 

5.1.11 Ús social del centre  

El Departament d’Ensenyament i els ajuntaments, com a principals titulars de la

propietat demanial dels centres públics (és a dir, destinats al servei públic de

l’educació) col·laboren en la promoció de l’ús social dels espais i les instal·lacions

escolars, d’acord amb l’article 165 165 de la Llei 12/2009, d’educació.

Els centres del Consorci d’Educació de Barcelona es regeixen per l’Acord del Consell

de Direcció, relatiu a l’aprovació de les instruccions per a la gestió de l’ús social de les

instal·lacions dels centres públics dependents del Consorci d’Educació de Barcelona,

de 19 de febrer de 2010.

L’escola fa cessió de l’espai dintre del marc normatiu esmentat.

La demanda de l’espai ha de fer-se per escrit al correu de l’escola i de manera justificada

Tindran preferència les entitats del barri.

No es cedirà l’espai per activitats que tinguin un profit econòmic per qui les du a terme.

La cessió està sotmesa a l’aprovació del Consell Escolar 

Abans de fer-se efectiva s’ha de signar el conveni d´ús entre les dues parts.

5.1.12 Comunicacions internes i espais compartits 

Les comunicacions entre les persones que formen part de la comunitat educativa de l’escola es regeixen seguint el Pla de comunicació de l’Estratègia Digital de Centre que es pot consultar a l’espai web de l’escola: 

5.1.13 Comunicació externa: web, xarxes i canals telegram

Les comunicacions de l’escola amb l’exterior mitjançant xarxes i altres eines digitals es regeixen seguint el Pla de comunicació de l’Estratègia Digital de Centre que es pot consultar a l’espai web de l’escola: 

5.2. SERVEIS ESCOLARS 

Les normes descrites en aquest document també s’han de complir a les franges no

lectives de l’escola (espai de migdia, activitats extraescolars, activitats i festes

organitzades per l’AMPA, etc.)

5.2.1. Menjador 

La Direcció de l’escola signa un conveni amb una empresa de restauració i monitoratge per tal que s’ocupi de l’espai migdia i del servei de menjador.

Abans d’acabar el curs escolar, es revisa i es valora la tasca realitzada, si cal, s’afegeixen canvis o millores en un annex.  

Per tal de fer ús d’aquest servei i donar d’alta a un infant al servei de menjador escolar, les famílies hauran d’omplir una inscripció on s’escull el tipus de menú, i si l’infant és fix o esporàdic. Si l’infant té intoleràncies o al·lèrgies, cal avisar a l’equip de menjador i adjuntar l’informe mèdic. No es pot donar cap tipus de medicament sense autorització prèvia per escrit del pare i/o mare o tutoria legal.

Les llistes de menjador es passen cada matí a les aules. A partir de les 10h si hi ha algun canvi s’ha d’avisar directament a la coordinadora. La família ha d’avisar si l’infant no assistirà al menjador abans de les 10.00, si no es cobrarà el dia de menjador.

El funcionament del menjador segueix les pautes del Projecte Educatiu del Centre i estarà sota l’acompanyament de l’equip directiu, la Comissió de Menjador i de la persona coordinadora de l’espai de menjador.

La direcció informa a totes les famílies sobre els ajuts que convoca el Consorci d’Educació de Barcelona.

El Consell Escolar és l’òrgan encarregat d’aprovar el preu del menú del menjador

dels infants fixes i esporàdics tenint en compte el preu màxim que posa el Departament. 

Tot l’alumnat, el personal docent i d’administració del centre poden utilitzar el servei del menjador escolar. 

El servei de menjador s’inicia el primer dia de curs i finalitza l’últim dia seguint el mateix

calendari lectiu del centre.

L’horari del servei de menjador per a l’alumnat és de 12:30 a 14:30h. (excepte en jornada intensiva)

5.2.2. Activitats extraescolars 

Les activitats extraescolars, són aquelles activitats que es fan dins o fora del recinte escolar fora de l’horari lectiu. Les organitza l’AMPA (a través d’empreses especialitzades) o l’escola (Extraescolars de l’Ajuntament, Extra-Extra, que les coordina l’Equip Social i la coordinació de les classes de Català.) 

És competència de l’entitat organitzadora de cada activitat: 

• Vetllar per la bona organització de les activitats extraescolars
• Vetllar pel bon ús i manteniment de les instal·lacions del centre.
• Vetllar perquè l’adult sempre es dirigeixi en català als infants.

5.3. GESTIÓ ECONÒMICA 

La persona directora del centre autoritza les despeses i ordena els pagaments d’acord amb el pressupost i les necessitats del centre.

L’escola té tres comptes corrents (menjador, famílies, pagament de factures), una targeta de crèdit (vinculada al compte de pagament de factures) i dues caixetes amb diners en efectiu (menjador i escola). 

La secretària realitza la proposta del pressupost de l’escola que és anual i únic, reflecteix la previsió de tots els ingressos i totes les despeses del centre. Es comparteix amb l’equip directiu, les coordinadores i finalment al claustre, incorporant canvis, propostes i aportacions, si s’escau.

El pressupost anual és aprovat pel Consell Escolar. Durant l’exercici pressupostari es proposa al Consell Escolar les modificacions que considerin oportunes. El Consell Escolar, directament o a través de la seva comissió econòmica, fa el seguiment de l’execució del pressupost. En finalitzar l’exercici, el Consell Escolar aprova la liquidació pressupostària. 

La liquidació de l’exercici anual es presenta al Consorci d’Educació de Barcelona durant el primer trimestre de l’any següent.

Les compres han d’estar autoritzades per la coordinadora o l’equip directiu. Sempre s’haurà de demanar la factura de la compra amb les dades correctes de l’escola (nom, NIF, raó social, etc.). No es podran acceptar tiquets de més de 50 euros de

l’establiment si no vénen acompanyats de la factura original i la fotocòpia d’aquesta. Els pagaments es

faran, per norma general, per transferència, i si no es pot amb els diners en efectiu que estan a la caixa d’efectiu de l’economia de l’escola.

Totes les factures i tiquets s’han de donar a la coordinadora de cicle

5.4. GESTIÓ ACADÈMICA I ADMINISTRATIVA 

Quant a la gestió administrativa seguim les tasques que demana l’administració i a més tenim elaborats uns protocols propis:

• Protocol de la gestió del procés Portes obertes-Preinscripció-Matrícula:

Recull els procediments i accions que es duen a terme des que es planifica la jornada de portes obertes fins a la matrícula del nou alumnat. Els responsables d’aquest protocol son direcció i administració de l’escola.

• Protocol de la gestió d’altes/baixes infants:

Al llarg del curs el Consorci d’educació de Barcelona ens assigna alumnes i també hi ha famílies que marxen. Aquest protocol recull els procediments i accions que es duen a terme  en aquests casos. La responsable d’aquest protocol és l’administració de l’escola.

• Protocol de la gestió d’absències de llarga durada

En cas que la família hagi de marxar de l’escola durant un període superior a 4 dies han de comunicar-ho a la direcció. Aquesta comunicació activa un protocol específic per comunicar, registrar i fer el seguiment de l’absència. Els responsable d’aquest protocol és la direcció.

Aquest document s’ha acabat de  revisar íntegrament el setembre de 2023