El millor que el món té està en els molts mons que el món conté, les diferents músiques de la vida, els seus dolors i colors: les mil i una maneres de viure i dir, creure i crear, menjar, treballar, ballar, jugar, estimar, patir i celebrar. 

Patas arriba: L’escola de el món a l’inrevés ” (2008), 

Eduardo Galeano

La “diversitat cultural” es refereix a la multiplicitat de formes en que s’expressen les cultures dels grups i societats. Aquestes expressions es transmeten dins i entre els grups i les societats.

La diversitat cultural es manifesta no només en les diverses formes en què s’expressa, enriqueix i transmet el patrimoni cultural de la humanitat mitjançant la varietat d’expressions culturals, sinó també a través de diferents maneres de creació artística, producció, difusió, distribució i gaudi de les expressions culturals, siguin quins siguin els mitjans i tecnologies utilitzats.

La “interculturalitat” es refereix a la presència i interacció equitativa de diverses cultures i la possibilitat de generar expressions culturals compartides, adquirides per mitjà del diàleg i d’una actitud de respecte mutu.

DRASSAMON

Un projecte de vida d’escola que camina cap a un currículum plural i divers des de la mirada col·lectiva, dels afectes, de la responsabilitat i la incertesa.

FONAMENT DEL PROJECTE

El curs 19/20 ens proposavem treballar les CONNEXIONS que es generen a l’escola formant una xarxa de relacions i d’aprenentatge.

La realitat, més tossuda que els anhels, ens ha fet estrènyer aquesta xarxa en l’espai.

L’hem fet crèixer en els vincles, en el coneixement de la nostra realitat, en la fortalesa del projecte (i també en els seus punts febles) ens hem vist aprenent i desaprenent, prenent decisions difícils i no sempre encertades. Però sempre ens hem sentit connectades i connectats. 

La pandèmia ha fet evident aquesta xarxa que és l’escola, una xarxa que uneix i que protegeix de les caigudes.

I també ha posat de manifest, més que mai, que l’escola és fonamentalment relació. Aprendre a fer, a pensar i a sentir en RELACIÓ amb els altres. L’escola és comunitat. L’escola és un mon.

Això ens fa pensar que el que passa a l’escola s’ha de fonamentar en una pedagogia de la responsabilitat que ens fa solidaris i forts amb els altres i una pedagogia de la incertesa que passa per crear, generar i mantenir les relacions que ens faran afrontar col·lectivament el futur.

Aquest curs també hem participat del projecte MICREATE, un projecte de recerca europeu l’objectiu general del qual és estimular la inclusió de diversos grups d’infants d’origen immigrant mitjançant l’adopció d’un enfocament centrat en l’infant en la seva integració a nivell educatiu i polític.

Entre les primeres conclusions del projecte MICREATE destaquem algunes que ens afecten especialment i en les que aquest projecte pot incidir significativament.

Les mestres i el personal de l’escola som agents actius i de primera línia en el procés d’acollida d’infants i famílies. Per això l’estudi proposa proporcionar programes i fons addicionals per a l’orientació i la formació d’administració i professorat, per tal d’assegurar una educació inclusiva per als menors migrants. 

També destaca que el concepte d’integració, tal com s’entén habitualment, sovint s’assembla més a l’assimilació que no pas a un procés bidireccional. Fins i tot hi ha pràctiques que posen l’èmfasi en la responsabilitat personal dels migrants en el seu procés d’integració (i es considera que una integració fallida és un fracàs individual del migrant). A més, les activitats que es proposen per integrar sovint posen l’accent en l’adopció dels valors culturals del país amfitrió. 

Hem de dissenyar i dur a terme activitats i projectes on aflorin i es valorin els diferents contextos. Això ajuda a desenvolupar “identitat ètnica positiva” i “orgull cultural”, i a veure el procés d’integració com un esforç compartit.

Així doncs, seguint les evidències que ens ha mostrat la pandèmia i les que ens aporta l’estudi citat, entenem que hem d’incidir amb el projecte del curs 20/21 en el fet que som (o volem ser) una escola acollidora i solidària que genera, manté i reforça  xarxes de suport comunitari i el treball pel col·lectiu i que es proposa definir un currículum no colonialista on es reflecteixin totes les realitats que hi conviuen. 

Ara és el moment de mirar els qui tenim al voltant, de fixar-nos en nosaltres i en els altres i preguntar-nos qui som? què aprenem dels altres? qui som com a col·lectiu? què vol dir ser ESCOLA, FER ESCOLA?

Ara és el moment de fer del DRASSANES un MON

TRADUEIX »